El govern català xifra el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat en 16.803 milions d'euros en l'exercici de 2015 i en 16.801 milions el 2016, segons el càlcul realitzat per la Generalitat amb el mètode de flux monetari.
El Departament d'Economia va donar a conèixer ahir l'última actualització de l'anomenada balança fiscal i va precisar que el pes del dèficit fiscal sobre el PIB el 2015 va ser del 8,2% i del 7,9% l'any següent.
El Govern disposa de dades del dèficit fiscal català calculat amb aquest mètode des del 1986, i en tots aquests anys el dèficit s'ha situat de mitjana en el 8% del PIB català, encara que el saldo negatiu del 2015 i 2016 és el més alt de la sèrie històrica després dels 17.200 milions d'euros registrats el 2008. En conclusió, el Departament d'Economia de la Generalitat, liderat per Pere Aragonès, constata, «un any més, que Catalunya pateix una situació de dèficit fiscal en relació amb l'Estat».
Les últimes dades conegudes fins ara eren les divulgades el desembre del 2017, quan el Govern va donar a conèixer que el dèficit fiscal amb l'Estat va ser de 16.570 milions l'any 2014, equivalent al 8,4% del PIB català, i de 15.493 milions el 2013, equivalent al 8% del PIB.
Sis punts per sota en despesa
La balança fiscal mostra, per tant, la diferència entre la despesa que l'Estat fa en un territori i els ingressos que obté de l'esmentat territori, amb els quals finança part de la seva despesa pública, i el dèficit fiscal quan els ingressos obtinguts superen a les despeses dels ciutadans d'aquest territori.
Aquestes dades han portat a la Generalitat a subratllar que els ingressos aportats per Catalunya tenen «un pes semblant» al del PIB català, mentre que la despesa de l'Estat se situa «gairebé sis punts per sota d'aquest percentatge» el 2015 i 2016.
El Departament d'Economia precisa que inclourà aquestes dades en l'informe econòmic-financer que acompanya el projecte de llei de pressupostos per al 2020.
D'altra banda, el Departament d'Economia apunta que, si s'exclouen les operacions de la Seguretat Social, que són despeses no discrecionals, el diferencial entre ingressos aportats i despeses rebudes «s'incrementa substancialment», segons el Govern.
Tenint en compte el mètode del flux monetari, els ingressos aportats per Catalunya sense incloure la Seguretat Social representarien un pes similar al del PIB, del 19%, i, en canvi, el pes de les despeses es rebaixaria fins al 8,1% el 2015 i el 8,6% el 2016, deu punts menys.
El mètode de flux monetari mesura l'impacte econòmic real generat per l'activitat de l'Estat en un territori i, segons el Govern català, és més representatiu que l'altre, el de càrrega-benefici, el que van triar acadèmics per dissenyar els comptes públics territorialitzats.
