La recuperació econòmica, la major prudència a l'hora de posar en marxa projectes i la intensa tasca de neteja de balanços per part de la banca han propiciat que la morositat de les empreses constructores i immobiliàries s'hagi desplomat des de desembre de 2015. També els saldos dubtosos en el crèdit per a la compra i rehabilitació d'habitatges. Només el consum, on els bancs estan traient suc amb tipus d'interès elevats, augmenta els seus paràmetres, segons les dades que acaba de publicar l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE) referides a setembre de 2019.

El saldo dubtós del crèdit a les activitats immobiliàries se situava al desembre de 2015 en 37.235 milions d'euros. Gairebé quatre anys més tard s'havia reduït a 5.781 milions, xifra que suposa un descens del 84,5%. Si busquem la comparació amb el saldo viu del crèdit en aquest sector, les dades també són concloents. La morositat de 5.781 milions equival al 6,8% del total de préstecs, que puja a 84.924. Al desembre de fa cinc anys aquest percentatge arribava al 27,5%. Dit d'una altra manera, un de cada quatre euros dels 135.190 milions prestats era morós.

El mateix succeeix amb el crèdit a la construcció. El saldo dubtós al setembre de 2019 era de 3.461 milions, cosa que implica una caiguda del 74,8% respecte als 13.196 de desembre de 2015. En aquest cas, la reducció en relació amb el saldo viu també ha estat considerable. Així, el 12,5% que suposa ara sobre el total creditici de 27.060 milions era fa cinc anys del 30% sobre un global de 43.936 milions.

La morositat entre les famílies i particulars per a la compra d'habitatges ha baixat un 31,9% en el període analitzat, en passar dels 25.541 milions de desembre de 2015 als 17.415 del tercer trimestre del 2019. El saldo viu del crèdit ascendeix a 490.982 milions, de manera que la part dubtosa del mateix representava només el 3,5%, mentre que fa quatre anys era del 4,8%, sobre un total de 531.256.

Un altre dels nínxols de negoci de la banca es troba en els préstecs per a la rehabilitació d'habitatges. La morositat en aquest cas se situava l'any passat en 1.019 milions, el que comporta una disminució del 18,2% respecte als 1.245 milions de fa quatre anys. En la comparativa amb el saldo viu del crèdit, la morositat és en aquest cas més elevada que en la compra d'habitatges. Concretament, un 5,7% del total dels 17.762 milions prestats per a aquest objectiu. Al mes de desembre de 2015 aquest percentatge era del 5,9% sobre un total de 20.813.

Millora en les devolucions

Les dades fins aquí exposades posen de manifest la millora substancial en la devolució de crèdits per part d'empreses i particulars. No passa el mateix, com ha quedat dit, amb els préstecs al consum, és a dir, els diners que les famílies demanen als bancs per comprar cotxes, per a viatges, despeses extraordinàries o per adquirir mobles o electrodomèstics. Són molt més cars que la resta de crèdits i també tenen una morositat creixent. Tant és així que ha augmentat en un 42,3% en els quatre anys analitzats. Al desembre de 2015, el saldo dubtós era de 3.361 milions i al setembre de 2019, de 4.785. La primera de les dues xifres equival a un 5,4% dels 61.314 milions prestats per la banca per a aquest tipus de despeses, mentre que la segona representa el 5,1% dels 93.147 destinats a la mateixa finalitat del passat mes de setembre. Cal assenyalar que els bancs han augmentat el saldo viu en aquest tipus de crèdits en un terç -gairebé 32.000 milions més- mentre que en els destinats a la compra d'habitatge s'ha produït un descens en aquests anys de poc més de 40.000.