El Banc Central Europeu (BCE) començarà la revisió estratègica de la seva política monetària la setmana vinent, segons va anunciat ahir el governador del Banc Central d'Àustria, Robert Holzmann. «Començarem una revisió de la política monetària al BCE, però tinc ordres estrictes de no dir res sobre això», va afirmar el banquer durant la seva intervenció en un esdeveniment celebrat a Viena.

Entre les qüestions que es discutiran en el procés de revisió estratègica que es durà a terme els propers dies, segons va detallar Holzmann, hi haurà els efectes secundaris dels tipus d'interès baixos i negatius i de les compres d'actius.

Impacte a curt i llarg termini

«La teoria convencional diu que la política monetària té un impacte a curt termini en els preus relatius, però que és neutral a llarg termini», va explicar l'austríac, tot assegurant que comencen a sorgir veus que qüestionen aquest plantejament. «Pot ser que hi hagi diversos canals a través dels quals els tipus d'interès baixos afecten negativament la productivitat. Això, per descomptat, tindria conseqüències a llarg termini», va afegir el banquer.

La setmana vinent tindrà lloc la primera reunió ordinària de política monetària del Consell de Govern del BCE, la segona del mandat de Christine Lagarde, per la qual cosa previsiblement s'anunciarà oficialment en aquest moment.

«No hi ha res inusual ni extraordinari en la revisió estratègica», va subratllar la banquera francesa al desembre, recordant que l'última vegada que el Banc Central Europeu va dur a terme aquest procés va ser el 2003. «Han passat 16 anys i és legítim dur-la a terme ara», va argumentar.

Lagarde va assenyalar que aquesta revisió serà «exhaustiva» i que els membres del Consell de Govern de la institució hauran de «mirar sota cada pedra», cosa que portarà temps, encara que es va comprometre a què el procés «no duri massa» i pugui completar-se a finals de 2020.

Els bancs redueixen el deute

El deute dels bancs espanyols amb el Banc Central Europeu (BCE), que reflecteix l'apel·lació bruta de les entitats a l'institut emissor a través de les operacions regulars de finançament, es va situar en 132.611 milions d'euros al tancament de 2019, un 20,8% per sota de 2018 i un 1,36% menys que al novembre.

Segons les dades del Banc d'Espanya, es tracta del valor més baix des que, el juny del 2016, el deute es va col·locar en 126.842 milions d'euros.

Per la seva banda, l'apel·lació bruta del conjunt de l'eurosistema a l'organisme que presideix Christine Lagarde va assolir els 645.834 milions d'euros al desembre, el valor més baix des del març de 2017 i un 2,95% menys que un mes abans. En comparació amb el tancament de 2018, la caiguda va ser del 23,89%.

Així, al desembre, l'apel·lació dels bancs residents a Espanya a l'institut emissor va representar el 20,54% del conjunt de l'eurosistema, a diferència del 20,21% registrat el mes anterior i el 22,84% d'un any abans.