Els països de l'eurozona no estan preparats per substituir els diners en efectiu per una moneda digital gestionada pel Banc Central Europeu i Espanya es troba entre els menys preparats, segons un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV). El treball, les conclusions del qual s'acaben de publicar a Quaderns d'Economia i en què s'ha dut a terme una detallada anàlisi dels països de l'eurozona a partir de l'enquesta Global Findex del Banc Mundial, conclou que en aquests països queden encara molts anys de seguir pagant amb els diners «tradicionals». Els investigadors van estudiar el percentatge de població que disposa de compte bancari i l'utilitza -el que es coneix com a inclusió financera- i de l'ús de l'efectiu, i van extreure dades tant globals com particulars de cada país.

Nerea Gómez-Fernández, investigadora del Centre de Gestió de la Qualitat i del Canvi de la UPV, explica que l'objectiu era saber si l'eurozona «està preparada o no per eliminar l'efectiu i implantar nous mètodes de pagament, en concret una moneda digital basada en tecnologia blockchain (de cadena de blocs) i gestionada pel Banc Central Europeu».

La investigació constata que l'eurozona presenta un ús de l'efectiu més elevat que a altres àrees de similar nivell de desenvolupament, tot i que hi ha força diferències entre els països estudiats. Així, en un extrem hi ha països com Finlàndia, França, Alemanya, Àustria, el Benelux i Estònia (país que fa una aposta clara cap a la digitalització i una economia lliure d'efectiu) que presenten un ús menor de l'efectiu. A l'altre extrem hi ha els de l'Europa mediterrània i els de l'est d'Europa (excepte Estònia), en els quals el major ús de l'efectiu sol coincidir amb menors nivells de titularitat de comptes.

Espanya, una excepció

No obstant això, Espanya és una excepció, ja que és un dels països amb major percentatge de població que té i fa servir un compte bancari, però és el segon on més salaris es reben en efectiu, només per darrere de Grècia. «Aquesta disparitat es podria explicar pel menor nivell de renda relativa d'aquests països», afirma Juan Francisco Albert, del Departament d'Economia Aplicada de la UV, que alerta que no cal oblidar «factors tan importants» com les crisis bancàries i «la diferent permissibilitat amb l'economia submergida».