La despesa social a Espanya, aquella destinada a sanitat, educació i protecció social, tendeix a afavorir en major mesura pensionistes i classes mitjanes, davant els joves i la població més vulnerable, segons reflecteixen les conclusions d'un estudi de la economista sènior del Fons Monetari Internacional (FMI) Svetlana Vtyurina, que adverteix també que la sostenibilitat del sistema de pensions corre perill en absència de mesures. Els resultats de l'estudi, que no reflecteixen la postura oficial de la institució internacional, sinó únicament de la seva autora, apunten que hi ha marge de millora en l'aspecte redistributiu de la despesa en protecció social a Espanya, que s'hauria d'enfocar cap als més vulnerables.

Mesures de protecció

El desemborsament de les mesures de protecció social a Espanya, que inclouen les pensions, representa aproximadament la meitat de la despesa pública total, tot i que en relació amb el PIB, Espanya gasta menys que la mitjana de la UE. En el cas de les pensions contributives, la major proporció de despesa social, l'estudi destaca que compten amb una taxa de reemplaçament «considerablement superior» a la mitjana de la UE i unes prestacions per viduïtat molt més grans que la mitjana, fet que implica que la taxa de pobresa entre la gent gran a Espanya sigui relativament baixa i els pensionistes hagin estat ben protegits davant de la crisi financera.

No obstant això, l'autora adverteix que «la sostenibilitat del sistema de pensions està en perill a menys que es prenguin mesures» i assenyala que la no implementació de les reformes aprovades, en cas de convertir-se en una cosa permanent, suposarà una despesa addicional en pensions d'entre 3 o 4 punts percentuals.