CaixaBank ha obtingut un benefici de 1.705 milions d'euros el 2019, un 14,1% menys que l'any anterior per l'impacte de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO), i ha tancat la porta a participar en qualsevol procés de fusió, en entendre que té la dimensió i diversificació adequades per competir amb èxit.
L'acord laboral de reducció de plantilla que l'entitat va signar l'any passat amb els sindicats, que va tenir un cost brut de 978 milions d'euros i va suposar la sortida d'uns 2.000 empleats, ha condicionat el resultat anual del grup, que sense aquest impacte hauria guanyat un 20,4% més, fins als 2.390 milions.
La Borsa va rebre ahir amb fortes pujades els resultats de CaixaBank, que van ser valorats molt positivament tant pel president del banc, Jordi Gual, com pel conseller delegat, Gonzalo Gortázar, tenint en compte l'entorn de baixos tipus, la moderació del crèdit i el complex context internacional, marcat per qüestions com el Brexit o la guerra comercial Xina-Estats Units.
Pujada dels ingressos «core»
I és que CaixaBank ha aconseguit incrementar un 1,2% els seus ingressos core, aquells derivats de la seva activitat principal, fins als 8.316 milions, ha reduït la seva morositat fins al 3,6%, un punt menys que fa un any, i ha augmentat la seva ràtio de capital (CET1) fins al 12%.
Jordi Gual va destacar que el marge d'interessos ha crescut un 0,9%, fins als 8.316 milions, i això malgrat els tipus d'interès negatius, una situació que podria mantenir-se fins a mitjans del 2021, per començar a pujar «suaument» fins l'any 2024, passant del tipus zero.
En qualsevol cas, Gual va manifestar que l'entitat manté una política de «prudència» en relació amb els tipus d'interès i que treballen amb la hipòtesi que es mantinguin baixos a llarg termini.
Creixement en solitari
En la roda de premsa de presentació dels resultats, que un cop més es va celebrar a València, on l'entitat va traslladar la seva seu social fa una mica més de dos anys, Gual també va voler deixar clar que CaixaBank no participarà en un eventual procés de concentració: «Les distraccions de fusions no ens interessen».
Va argumentar que l'actual pla estratègic només preveu el creixement orgànic i que el banc té una mida, una diversificació i una presència territorial que li permet «competir amb èxit» a Espanya.
Per la seva banda, Gonzalo Gortázar va revelar que l'entitat ha donat sortida des de l'any 2014 a uns 5.000 empleats a través de plans de baixes voluntàries, tot i que en paral·lel va contractar uns 2.000 joves per rejovenir la seva plantilla, fonamentalment a Barcelona i rodalies.
«Tenim una visió sobre la renovació de la plantilla molt positiva», va afirmar Gortázar, que va garantir que no es preveuen nous plans de reducció de personal al marge del programa de desvinculacions voluntàries incentivades que hi ha actualment en marxa i que està exclusivament dirigit a empleats de 58 o més anys de les províncies de Barcelona i Terol. En aquest sentit, l'entitat financera estima que li costarà uns 100 milions d'euros i que el nombre d'empleats que poden complir els requisits marcats per edat és de 376 persones, tot i que assumeix que el nombre d'adherits a les condicions ofertes serà menor.
En clau política, Jordi Gual va demanar al nou Govern central del PSOE i Podem que promogui «polítiques favorables a la confiança i la creació d'ocupació» i que «no descuidi» la necessitat de seguir reduint el dèficit públic i el deute. A Espanya, on la taxa de desocupació «es manté massa alta», va sentenciar Gual.
