La pujada del salari mínim interprofessional (SMI) de 900 a 950 euros, signada aquesta setmana després d'un pacte entre el Govern, la patronal CEOE i els sindicats Comissions Obreres i UGT, ha posat en alerta el sector agrari. Organitzacions afins a les centrals majoritàries, associacions de productors i empreses exportadores han posat el crit al cel.

En un context de caiguda de la renda agrària (-8,6% el 2019) i d'entrada sense control d'importacions que no compleixen amb les mínimes garanties socials, laborals i salarials dels treballadors, aquest augment és inassumible per a petites i mitjanes explotacions. «Ens expulsa del mercat. Estem a anys llum de poder traslladar al preu dels nostres productes l'alça de costos en un mercat desregulat en el qual s'imposa la 'llei de la selva'» assegura el coordinador general de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG), Eduardo López.

Un 50% més

Aquesta organització agrària sosté que la pujada del salari mínim als 1.000 euros -tal com pretén el Govern de Pedro Sánchez al llarg d'aquesta legislatura- podria suposar un augment del 50,4% de les retribucions mitjanes per als agricultors, en passar dels 967 euros per treballador i mes el 2018 als 1.455 euros el 2020. Així ho recull la simulació realitzada pels Serveis Tècnics de COAG en base a les dades reals d'una explotació mitjana, amb 2-3 treballadors fixos. Per a les empreses del sector hortofructícola, l'aplicació de l'última pujada del SMI ha suposat un augment de costos addicionals i increments salarials i de Seguretat Social d'entre un 7% i un 22% a totes les zones de producció, no havent estat possible traslladar aquesta pujada als preus de venda en la distribució, quelcom que ha provocat una forta reducció de la contractació de treballadors l'any 2019, segons la patronal d'exportadors Fepex. Aquesta situació s'agreuja per la impossibilitat de repercutir el creixement dels costos en el preu dels productes, a causa de la competència de països tercers en els mateixos productes i calendaris, sense que s'apliqui el principi de preferència comunitària.

Pèrdua d'hores

Aquesta patronal del camp recorda que les dades del Ministeri de Treball han posat de manifest que l'atur registrat al sector agrari va augmentar l'any 2019, especialment en les categories professionals més baixes, així com la pèrdua d'hores de treball computades com a compensació a la pujada aplicada, sent el sector productiu el que més ha patit la pujada del SMI, i especialment l'hortofructícola, donat el seu caràcter intensiu en mà d'obra. Davant d'aquesta situació, Fepex considera que el sector productor exportador de fruites i hortalisses, que dóna feina a un alt nombre de treballadors de baixa qualificació, amb un percentatge elevat d'immigrants amb molt poc temps de residència a Espanya, reduirà sensiblement l'activitat productiva, atès que no hi ha marge per incorporar l'increment de costos, el que provocarà una forta destrucció d'ocupació en els cultius més intensius en mà d'obra.

Autonomies més afectades

També per a l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) l'alça de les retribucions mínimes fins a 950 euros resulta «inassumible» per al sector agrari, immers en una crisi de rendibilitat pels baixos preus en origen i els alts costos de producció. Assegura que les autonomies més perjudicades per aquesta pujada són Andalusia, Extremadura, Canàries, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Aragó i Catalunya. Afectarà uns 220.000 treballadors agraris que estan en les bases mínimes i nivells retributius més baixos, els més joves i els menys qualificats.

Mentrestant, la Federació Provincial d'Agricultors i Ramaders de Castelló, Fepac-Asaja Castelló considera que hi haurà una «especial afecció» d'aquesta pujada en el camp i la ramaderia, que ja pateix una crisi de rendibilitat a causa dels elevats costos de producció i dels baixos preus en origen, explica el president de Fepac, José Vicente Guinot.