Quins són els pobles i ciutats de Girona que acaparen una renda personal més elevada? Quins presenten una distribució de la renda més desigual? La resposta al doble interrogant la dona la base de dades d'abast espanyol elaborada recentment pels professors de la Universitat Complutense de Madrid Miriam Hortas i Jorge Onrubia per encàrrec de la Federació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). L'estadística, novedosa i d'elaboració complexa, recull, de moment, dades corresponents al període 2011-2014 i té en compte els municipis de més de 5.000 habitants. En el cas de la província és Girona la que presenta una renda personal mitjana més alta: 26.149,72 euros. Completen el podi Castell-Platja d'Aro, amb 25.361,74 euros, i Calonge, amb 23.729,92.
20,86 milions a mans de 46 rics
Pel que fa a la distribució de la riquesa, Torroella de Montgrí és el municipi que presenta desigualtats més grans, ja que l'1% dels més rics acaparen el 23,5% de la riquesa total. Això vol dir que dels 90.728.784 d'euros declarats en concepte de l'Impost de la Renda sobre les Persones Físiques (IRPF) per 4.607 contribuents, 20.867.620,3 estan a mans de només 46 persones que, de mitjana, atresoren un patrimoni individual de 453.643,92 euros. Palafrugell, on l'1% de la població posseeix el 16,89% de la riquesa i Calonge, on l'u per cent de rics es mengen el 14,55% del pastís, són els altres dos municipis de més de 5.000 habitants on la distribució de la renda és menys igualitària.
Què passa a la capital?
En la llista de 26 municipis de més de 5.000 habitants analitzats pels investigadors de Fedea, Girona ocupa la dotzena posició en el repartiment desigual de la riquesa: a la capital, l'1% de contribuents més rics acumula el 10,45% de la la renda; o el que és el mateix: 450 declarants de l'IRPF tenen 117.592.675,9 euros, xifra que aflora una renda mitjana de 261.317 euros cadascun (el gruix de declarants suma 44.969).
Distribució més igualitària
On menys diferències de renda hi ha entre rics, no tan rics i més pobres, és a Vidreres. Allà, segons l'estudi de Fedea, que creua microdades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística, l'1% dels contribuents només té el 5,66% de la riquesa. Tampoc no hi ha moltes diferències a Maçanet de la Selva -allà l'1% té el 5,77% de la renda del municipi-, ni a Caldes de Malavella -el 5,94% de la riquesa és a mans de la minoria-, ni a Salt, on l'1% més ric té el 6,08% de la renda conjunta declarada per 10.853 contribuents, que se situa en els 183.454.662 euros, uns tres milions per sota de la de Palafrugell, per exemple, municipi on 8.790 declarants de l'IRPF -uns dos mil menys que a Salt- generen una riquesa de 186.354.593 euros.
Distribució homogènia
Els municipis que tanquen aquest rànquing de la desigualtat tenen rendes personals mitjanes que oscil·len entre els 16.903,59 euros de Salt -la dada més baixa de tots els municipis de més de 5.000 habitants- i els 20.284,21 euros de Caldes de Malavella. Això apunta que no necessàriament els municipis que presenten una distribució més homogènia de la renda són els més pobres -la diferència de renda personal entre Salt i Caldes s'aproxima als 3.400 euros a favor de la localitat de la Selva. També a la part baixa de la llista de distribució desigual de la riquesa, Vidreres registra una renda personal mitjana de 19.810,47 euros i Maçanet de la Selva, de 18.406,98.
Grans diferències
En aquest context, les dades recopilades pels dos investigadors de Fedea revelen que hi ha diferències més que notables de renda entre el poble estadísticament més ric en renda per càpita, Calonge, i el més pobre, Salt. Així, si de mitjana els contribuents del poble del Baix Empordà declaren 23.729,92 euros anuals, els del municipi del Gironès se n'imputen 16.903,59, fet que suposa una diferència de 6.826,33 euros a favor de Calonge.
Els números a Espanya
La radiografia de la concentració de renda que fa l'estudi de Fedea entre les ciutats de més de 50.000 habitants situa Alcobendas (Madrid), on l'1% dels contribuents acapara el 27,66% de la riquesa, al capdavant. Per darrere s'hi situen Pozuelo de Alarcón (Madrid), amb el 22,63% de la renda a mans de pocs, Sant Cugat del Vallès, amb el 21,01% de la riquesa acaparada per l'1%, Barcelona (16,79% de la riquesa a mans d'una minoria) i Madrid (16,71%). En aquest rànquing, Torroella se situaria en segona posició.
