Un dia del passat mes de gener va ser notícia la «Decisió judicial oliva negra» per la decisió de Tribunal Federal de Justícia dels Estats Units d'estimar el recurs presentat per l'Associació Espanyola d'Exportadors i Industrials de Oliva de Taula (Asemesa) contra la resolució que imposava aranzels per valor d'un 35% a l'oliva negra d'Espanya. Per descomptat que suposa una satisfacció per la sentència i perquè tanca la porta a nous atacs per la PAC. Es posa l'accent en el fet que després d'aquesta decisió judicial es confirma que les ajudes de la PAC respecten els requisits exigits per l'OMC i no generen distorsions en el mercat. Sens dubte el Govern d'Espanya ha valorat positivament i en la mateixa línia de mostrar la seva Satisfacció per la sentència s'ha mostrat UPA.

Des del inici del contenciós, l'Administració espanyola ha donat suport a la indústria d'oliva de taula espanyola mitjançant la realització de gestions polítiques i diplomàtiques, així com a través de l'acompanyament i l'assistència jurídica en defensa dels interessos del sector, segons assenyala el MAPA en una nota.

És just reconèixer que el Govern va manifestar en tot moment la seva absoluta disconformitat amb la resolució nord-americana que atribueix a les importacions espanyoles causar danys a la indústria d'oliva de taula americana i que qüestionava les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC). No obstant això, els ajuts de la PAC respecten els requisits exigits per l'OMC i no generen distorsions en el mercat.

Durant la mateixa setmana podíem llegir l'article «Identifiquen bacteris en l'oliva de taula que 'segresten' metalls tòxics durant la digestió» en el qual se'ns informa que un grup d'investigadors, liderat des de la Universitat de Jaén, ha identificat bacteris presents a l'oliva de taula que limiten l'absorció de metalls tòxics durant la digestió. Aquesta capacitat s'adquireix en el procés de fermentació natural, que transforma l'oliva en un producte de consum en restar-li amargor, on es desenvolupen aquests microorganismes ja presents a l'arbre, encara que en menor quantitat. L'estudi es troba en fase de validació in vivo, després de superar amb èxit el treball de laboratori.

Els ceps identificats actuen recobrint la mucosa de l'intestí, on impedeixen que molècules d'arsènic, cadmi o mercuri travessen les seves parets i entrin al torrent sanguini. «Aquests bacteris actuen com una esponja que atrapa aquest tipus de partícules, redueixen la seva disponibilitat en el sistema digestiu i les eliminen a través de la femta», segons assenyala la responsable de la feina, Hikmate Abriouel, investigadora del grup de recerca de l'adscrit a l'ceiA3 «Microbiologia dels aliments i de l'entorn | AGR-230» de la Universitat de Jaén. Una qualitat que, si bé no és única, segueix uns mecanismes genètics exclusius i no presents en altres microorganismes.

La clau del procés està en el tractament de l'oliva, seguint el mètode tradicional de salmorra. El fruit s'introdueix en una dissolució amb alt contingut de sal, on roman des de dies fins a diversos mesos. «Els bacteris que permeten retenir aquestes partícules estan en l'oliva ja a l'arbre. Quan se sotmet a fermentació, aquests microorganismes proliferen per la seva capacitat de créixer en un ambient amb baix pH i també, com hem vist, en presència d'aquests metalls pesants, als quals pot atrapar», afirma la científica.

L'anàlisi es focalitza sobre l'Oliva Aloreña de Màlaga, una varietat que compta amb Denominació d'Origen Protegida (DOP). Els científics han pres mostres en les empreses productores, cosa que els ha permès caracteritzar les seves propietats probiòtiques, és a dir, els beneficis per a la salut que s'obtenen dels diferents bacteris presents en els aliments. Els resultats han estat publicats per la revista Scientific Reports amb el títol New insights into the role of plasmids from Probiotic Lactobacillus pentosus MP-10 in Aloreña table olive Brine Fermentation.

Els metalls pesants són elements químics que presenten certa toxicitat per a l'ésser humà, tot i que alguns són essencials (el ferro o el zinc, per exemple). En els àmbits europeu i estatal existeixen normatives que regulen les quantitats màximes permeses d'aquest tipus de substàncies en els aliments, per suposar una font de primera magnitud. A més, s'han fet públiques recomanacions per a certs col·lectius sensibles, com menors o embarassades, on s'apunta a una exposició encara més limitada.

La capacitat de segrestar metalls és singular en aquest cas. «En els bacteris, els plasmidis alberguen un material genètic addicional al present en el cromosoma, que estan implicats en diversos processos com la resistència a patògens o als antibiòtics. La fermentació permet a aquests bacteris créixer i en aquest hàbitat expressen una sèrie de gens, com aquest, amb la finalitat de garantir existir i subsistir en el medi», apunta Abriouel.

Al costat de l'anàlisi de laboratori, en aquest treball, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el grup de recerca s'ha dut a terme una anàlisi per ordinador de la informació genètica, contrastant-la amb la registrada fins a la data. Com a resultat, han trobat que la part del ADN responsable d'atrapar metalls pesants és exclusiva d'aquest bacteri aïllada d'olives. «Una característica dels plasmidis és que es poden intercanviar entre microorganismes, passen d'un a un altre, però no sempre. Aquest és un d'aquells casos on no passa, de manera que són elements genètics que no figuraven fins ara en cap base de dades», conclou la responsable de la feina. Potser és l'ocasió per mostrar a Trump i als nord-americans les bones qualitats de l'oliva de taula espanyola.