L'empresa familiar suposa ni més ni menys que el 89% de el teixit econòmic espanyol, o el que és el mateix, 1.100.000 empreses familiars que ocupen el 67% de la població activa del sector privat i representen el 57% del PIB, segons les dades publicades per l'Institut de l'Empresa Familiar. El seu pes en l'economia és la raó per la qual se'ls aplica un règim especial, tant mercantil com comptable i fiscal. Malgrat ser una preocupació històrica i comptar amb normativa específica, la gestió patrimonial i fiscal de les empreses familiars continuen sent una assignatura pendent per als organismes reguladors i poders executius des de fa més de dues dècades, a causa sobretot de la dispersió de normes i als no infreqüents canvis normatius.

Els grans reptes

A la complexitat dels inconvenients regulatoris, l'empresa familiar ha de sumar la problemàtica de la seva pròpia gestió interna que passa en primer lloc perquè hi hagi comunicació entre tots els membres de la família. Tots sabem com de delicades poden arribar a ser les relacions familiars i si a aquesta relació afegim el component professional, trobar l'equilibri entre família i empresa pot arribar a ser altament complicat. Minimitzar o anticipar-se a l'aparició de conflictes és l'assignatura pendent de moltes empreses familiars. A més, és convenient dissenyar una estratègia que permeti a l'empresari optimitzar la seva cartera financera i patrimonial i, potser, separar-la del seu patrimoni empresarial per aïllar, en la mesura dels possible, els riscos empresarials dels patrimonials. La planificació successòria també és important perquè l'empresa familiar sobrevisqui a les diferents generacions i es gestioni per aquells familiars que desitgen continuar amb l'activitat. No s'ha de descartar la venda de la companyia si l'empresari detecta que les següents generacions no volen recollir el testimoni del relleu. Conèixer l'origen dels problemes ens permet facilitar solucions abans que aquests aflorin. L'anticipació és la clau. Referent a això, hi ha eines legals, com el testament, el protocol familiar, els pactes d'accionistes i els mateixos estatuts de la societat que permeten fixar les regles de joc en les relacions entre els accionistes.

La regulació fiscal

Al repte de la gestió corporativa s'uneix la legislació fiscal, diferent en els últims temps i i tendent a incrementar la pressió fiscal, no només sobre les societats, també sobre els seus accionistes. Seria desitjable en tot cas que els governs, amb independència del seu signe polític, mantinguessin els beneficis fiscals de les empreses familiars, tant en l'Impost sobre Societats com en l'Impost sobre el Patrimoni o l'impost sobre Successions Donacions.

En tot cas, cal estar pendent de les novetats que es puguin produir per adaptar-se en la mesura del possible. En aquest aspecte la figura de l'assessor fiscal és molt rellevant. Qualsevol decisió empresarial té conseqüències en l'àmbit de la fiscalitat. En aquest context, la planificació dels impostos i una correcta organització empresarial, juntament amb un bon assessorament, es fan indispensables per preservar l'equilibri família-empresa i assegurar la continuïtat i creixement del negoci. De la mateixa manera, la correcta administració del patrimoni familiar és de vital importància, la preservació del patrimoni familiar hauria de ser el principal objectiu, ja que el risc el corren les famílies amb la seva activitat empresarial.