Tomàs explica que les joies que més venen els gironins són peces antigues de principis del segle XIX (Art Noveau, Art Deco i joies de platí), joieries vintage dels anys 70 o peces modernes de marques com Van Cleef & Apels, Cartier, Bvlgari o David Webb. Segons indica, es tracta de dissenys que són especialment buscats pels compradors, igual que succeeix amb l'alta rellotgeria.
La responsable de la seu barcelonina assenyala que la gent que decideix vendre les seves joies ho fa per diversos motius: en alguns casos, les han heredat de la família però no les acostumen a lluir en el seu dia a dia perquè les modes han canviat, en d'altres es tracta de peces que els recorden etapes de la seva vida que volen deixar enrere (per exemple, els anells de compromís en els casos de divorci) o perquè simplement ja no estan de moda. Això passa molt, assenyala Tomàs, amb els rellotges, ja que moltes persones decideixen vendre l'antic quan n'apareix un de nou a la col·lecció. Tot i això, aquesta circumstància també és aplicable a les joies: les modes actuals són molt diferents a les de dècades enrere, de manera que molta gent prefereix lluir peces que siguin més actuals.
Noves prioritats
A més, la responsable de CIRCA a Barcelona apunta a un altre motiu per vendre joies antigues: les prioritats i necessitats de les generacions actuals no són les mateixes que temps enrere, de manera que ara hi ha molta gent que prefereix fer un viatge, anar a un bon restaurant o pagar-se un màster: és a dir, tenir experiències immaterials abans que guardar a l'armari joies familiars que ja no es posa. També hi ha casos relacionats amb herències: si les joies no es poden repartir, hi ha famílies que prefereixen vendre-les per poder quedar-se els diners a parts iguals. Finalment, alguns clients també fan referència als alts costos associats a guardar les joies en caixes de seguretat dels bancs o assegurar-les, de manera que en molts casos no els surt a compte.
En general, doncs, la majoria de gent que decideix vendre les seves peces no ho fa per necessitats econòmiques, sinó perquè les seves prioritats han canviat. L'empresa CIRCA, fundada a Nova York l'any 2000, es va implantar a Espanya l'any 2012 i es dedica bàsicament a comprar totes aquestes joies de luxe per després vendre-les, tant al públic en general com a col·leccionistes en particular. Totes les peces que l'empresa compra a Catalunya s'envien a la central de Nova York, on se'n fa l'inventari i des d'on es distribueixen arreu del món.
Segons explica Tomàs, els principals mercats de compradors d'aquestes joies de segona mà es troben als Estats Units i als països asiàtics. «Aquí, el públic encara no està culturalment preparat per comprar joies de segona mà», assenyala. En aquest sentit, des de l'empresa assenyalen que l'exportació a mercats internacionals ha fet que el negoci no s'hagi vist afectat per la crisi econòmica: «Al contrari, la tendència és que les peces úniques i de col·lecció, que son les que comprem des de CIRCA, siguin cada cop més valorades», indiquen.
Perdre «l'estigma» de vendre
De la mateixa manera, tant Tomàs, responsable de la seu de Barcelona, com Marta Eizaguirre, directora de la delegació de Madrid, asseguren que el negoci ha crescut en els darrers anys gràcies al fet que la gent ha anat perdent «l'estigma» de vendre les seves joies. Tomàs assenyala que la joieria antiga -és a dir, els dissenys que tenen més de cent anys- està especialment ben valorada, ja que en aquella època no hi havia una producció industrial com la que existeix en els processos de manufactura actuals. A més, recorda que els materials utilitzats i els detalls de qualitat de certes peces eren «impecables», especialment quan pertanyien a les classes benestants, que les utilitzaven com a element diferenciador durant les festes o esdeveniments.
