No hi ha dubte que el canvi climàtic és un dels principals desafiaments globals als quals s'enfronta actualment la humanitat. Per aquest motiu, la Unió Europea ha reconegut l'existència d'una «emergència climàtica». Recordem que durant el mes de desembre va tenir lloc a Madrid la Conferència de Nacions Unides COP25 per intentar incrementar el compromís de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH), per part dels països que el van ratificar en l'Acord de París, que entra en vigor ara, el 2020. El motiu d'aquesta necessària revisió és perquè la comunitat científica considera que el compliment dels objectius és insuficient per frenar la pujada de la temperatura mitjana del planeta a uns nivells que no suposin efectes molt catastròfics per a les poblacions. Un dels sectors més vulnerables, per la seva exposició als riscos climàtics, és el sector agrari.

No hi ha dubte que l'agricultura és un dels sectors més afectats pel canvi climàtic a escala mundial, ja que, perquè es desenvolupi en estreta relació amb el medi ambient, és altament sensible als canvis de temperatura i als règims de precipitació. Els diversos models climàtics preveuen canvis dràstics en les temperatures, en les precipitacions i en la freqüència i intensitat d'esdeveniments extrems, com sequeres i inundacions, que afectaran el rendiment, a la distribució dels cultius, als preus, al consum i, en definitiva, a la rendibilitat de les explotacions. D'altra banda, hi ha un gran consens en què ja no és possible evitar els efectes del canvi climàtic en la seva totalitat, de manera que, a més d'insistir en les mesures de mitigació dirigides a reduir la taxa i la magnitud de l'escalfament global, cal augmentar la capacitat d'adaptació. Dins de l'adaptació s'inclouen les polítiques i les mesures que siguin necessàries i efectives per afrontar els efectes del canvi climàtic, com ara les diverses opcions tecnològiques, els canvis en el comportament en l'àmbit individual, els sistemes d'alerta primerenca de fenòmens extrems i el perfeccionament de la gestió dels riscos, on les assegurances tenen un paper molt important.

A l'informe «Impactes, vulnerabilitat i adaptació al canvi climàtic en el sector agrari» s'inclou l'assegurança agrària com una mesura d'adaptació al canvi climàtic. I és que a causa de la seva configuració geogràfica, aquest país presenta una elevada variabilitat climàtica que el fa especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic. L'elevada sinistralitat agrària dels últims tres anys sembla apuntar al fet que aquests efectes ja s'estan fent notar.

Per analitzar aquesta situació es va celebrar al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, una jornada titulada «L'assegurança agrària davant el desafiament del Canvi Climàtic», en el qual tots els actors implicats van tenir l'oportunitat d'exposar la seva visió sobre la repercussió del canvi climàtic en l'actual sistema espanyol d'assegurances agràries, així com confrontar les seves opinions i idees.

En la Llei 871/1978, d'Assegurances Agràries Combinades, és destacable el seu caràcter participatiu, particularment per part de les organitzacions professionals agràries i les cooperatives agroalimentàries. Aquesta participació aporta al sistema un gran dinamisme i transparència, permetent així que l'assegurança s'adapti el millor possible a la realitat productiva de les explotacions. Sens dubte, l'increment de la sinistralitat, com a conseqüència del canvi climàtic és segurament el major repte a què s'enfronta el nostre sistema d'assegurances agràries. L'augment del nivell dels danys en les produccions durant els últims anys és evident. Prova d'això és que durant l'última dècada s'han registrat els tres anys de màxima sinistralitat des que es va posar en marxa l'assegurança fa 40 anys, concretament el 2012, 2017 i 2018.

Aquest increment de la sinistralitat, particularment l'acumulada en els dos últims anys, està provocant les consegüents tensions en el sistema. Per tant, l'augment de la sinistralitat, com a conseqüència del canvi climàtic, repercuteix de manera directa en tots els actors que conformen el sistema d'assegurances agràries: els assegurats hauran de suportar el consegüent increment de les primes, el Ministeri d'Agricultura i les CA hauran de fer front a una major dotació pressupostària per a subvencions si es mantenen els percentatges actuals i amb similars nivells de contractació i, per la seva banda, el Consorci de Compensació d'Assegurances (CCS) haurà de tenir un nivell de reserves adequat per fer front a l'excés de sinistres.

Aquesta situació també afecta, per descomptat, les mateixes entitats asseguradores. L'augment del risc pot suposar un desafiament per a la solvència de les mateixes, havent de fer compatible aquesta solvència amb la necessitat d'oferir primes a un preu assequible per a l'assegurat, condició indispensable per mantenir uns nivells de contractació i uns nivells de cobertura suficients. Em sembla que una de les maneres d'afrontar aquest repte és aconseguir un augment de la penetració de l'assegurança. Per a això, cal ser conscients que el suport públic resulta imprescindible per a la supervivència del sistema, ajudant els agricultors i ramaders a subscriure pòlisses de l'assegurança a un preu més assequible. Com a conclusió, m'agradaria destacar que el disseny de l'actual Sistema d'Assegurances Agràries és vàlid per afrontar el repte del canvi climàtic. Amb aquest disseny es va donant resposta a les necessitats del sector des de fa quatre dècades, amb un elevat grau de satisfacció per part dels agricultors assegurats. Es tracta d'una eina eficaç per a la gestió dels riscos agraris i un instrument d'adaptació al canvi climàtic que, tot i això, ha d'anar acompanyat d'altres mesures i polítiques.