Ho va reafirmar després en privat durant un sopar en el qual va comentar algunes de les idees que, al costat dels seus col·laboradors de l'Airef, havia plasmat dates abans en l'informe titulat «Opinió sobre la sostenibilitat del sistema de Seguretat Social». Aquest text, va explicar Escrivá ja com a ministre, serà la base de la política que intentarà desplegar -i consensuar amb la resta de partits- per enfortir les pensions.

Sobre el seu contingut poden dir-se, entre d'altres, dues coses: que comporta nous ajustaments en la generositat del sistema, encara que de menor fondària que els d'altres propostes polítiques i acadèmiques, i que resulta compatible amb el programa electoral del PSOE, però col·lideix amb el d'Unides Podem.

El diagnòstic

La mudança del dèficit

Ho defensa argumentant que això reduiria la incertesa sobre el futur del sistema i evitaria «distorsions» en el comportament econòmic de cotitzadors i pensionistes (nivells de consum inferiors als òptims, per exemple).

Com i cap a on es traslladaria el forat? Escrivá és partidari de reordenar els tipus de cotització sense pujar-los, reduint la part que es dedica a cobrir el risc de desocupació (7,05 punts) i augmentant la destinada a contingències comunes (28,3 punts).

L'operació injectaria 11.400 milions extres en les pensions i deixaria un forat de 9.000 milions en els subsidis d'atur que hauria de ser assumit per una altra part de l'Administració. Escrivá també és partidari de deixar de pagar amb cotitzacions els 4.000 milions de despeses de funcionament de la Seguretat Social, els 2.000 milions que costen les bonificacions per incentivar l'ocupació i 1.000 milions més de subvencions «implícites».

En total, l'informe planteja desplaçar 17.400 milions de despesa que permetrien gairebé tancar el dèficit de la Seguretat Social. Encara que obrint-ho en un altre costat.

L'IPC, l'edat i la vida laboral

Elevar l'edat efectiva de jubilació

El propòsit d'Escrivá és acostar aquesta edat efectiva a l'edat legal, de manera que la primera se situï per sobre dels 65 anys a llarg termini. Com? La via més comuna és endurir els retirs avançats, elevant per exemple el minvament de la pensió. Aquí es produeix un primer xoc amb el programa d'Unides Podem, que defensa la jubilació prematura sense penalització per als qui hagin cotitzat almenys 35 anys i de manera general per als treballadors de certes professions precàries o penoses.

L'altre frec amb Unides Podem pot estar en la fórmula de calcular la pensió. Escrivá s'inclina per tenir en compte les cotitzacions de tota la vida laboral, enfront dels 23 anys actuals (25 a partir de 2022). La formació morada defensa que els treballadors puguin escollir els anys de còmput perquè els seus ingressos siguin majors.