Josep Maria Ruiz fa setze anys va decidir seguir amb la granja de vaques que els seus besavis havien emprès, l'any 1936, en comprar la masia de Can Ribas a Maçanet de la Selva. Amb el pas de les generacions, les tres o quatre vaques que hi havia llavors per autoconsum s'han multiplicat a les 200 vaques que hi ha actualment -a les quals s'han d'afegir les 200 de recria-, i ha esdevingut una granja que produeix 6.500 litres diaris i compta amb tres treballadors en plantilla.

«Veia que hi havia el negoci engegat i deixar perdre això em sabia greu, sentia el pes de ser la quarta generació», explica el jove ramader. És el que ha viscut des de sempre i no ha contemplat una altra forma de viure i, de fet, els seus pares encara viuen a la Masia. Reconeix que estima el que fa. Tant és així, que no li ha passat «mai» el fet de sentir «mandra per anar a treballar els diumenges».

Ara, en Josep Maria i la seva família -té dos fills petits, un nen i una nena- s'han convertit en els protagonistes del nou anunci televisiu de Danone, en ser una de les 220 granges familiars del país que proveeixen llet a la marca, una quarantena a Catalunya.

En el cas de Can Ribas, fa 13 anys que col·labora amb Danone i la seva llet fa el trajecte d'uns 60 quilòmetres fins a la fàbrica de Parets del Vallès.

Les vaques són de raça Holstein i totes han nascut a Can Ribas, de la mateixa recria de la granja, ja que adquirir animals de fora comporta el risc d'exposar tot el bestiar a possibles contagis amb nous virus. «Passa el mateix que quan portes els fills a la llar d'infants i llavors a casa tots comencen a posar-se malalts», fa broma el pare ramader.

Canvis del segle XXI

La història de la granja també ha sigut testimoni dels avenços tecnològics i la millora de consciència del benestar dels animals. La manera de fer d'en Josep Maria -que fins i tot posa música clàssica al bestiar- és ben diferent de la dels seus pares, i encara més de la del 1936. Ara està tot informatitzat, cada vaca té la seva fitxa amb tot el seu historial de lesions, malalties i tractaments.

El procés de munyir també està monitoritzat i facilita tenir més controlada la qualitat de la llet, ja que l'analitza al moment i pot detectar de seguida, per exemple, si hi ha un alt grau d'antibiòtic i no és apta per al consum humà. En dues hores es munyen les 200 vaques. A més, el seu collar permet saber quan l'animal està en zel i fer la inseminació el dia òptim. «Abans feies un càlcul aproximat dels dies d'ovulació, però mai sabies del cert si l'havies encertada», explica. La inseminació artificial és pràcticament l'únic mètode que es fa servir actualment, i substitueix la copulació natural.

Segons va explicar el director de gestió de llet de Danone, Antoni Bandrés, la inseminació artificial també garanteix la seguretat de les vaques, ja que abans es trobaven amb casos en què les vaques «prenien mal» o, fins i tot, «morien aixafades» pels toros sementals. A més, la inseminació també permet millorar genèticament la raça i fer-la més resistent i immune, ja que els bancs de semen permeten escollir el perfil del toro, sovint de l'altra banda de l'Atlàntic, i ho envien en un tanc de nitrogen.

Al cap de nou mesos, com l'embaràs humà, tindrà lloc el part. Els dos últims mesos d'embaràs, les vaques de Can Ribas pasturen en una zona de camp, a diferència de les altres, que es munyen dues vegades al dia i jauen sobre un llit de làtex i serradures o bé un jaç fet de compost, ideat a Israel, que no agafa tanta temperatura com la palla i és més fàcil d'oxigenar i mantenir net. «Amb aquest jaç agafen menys infeccions i també es lesionen menys, no hi ha tantes vaques coixes», apunta en Josep Maria.

Com que per llei pots tenir vaques sempre que tinguis la terra per absorbir-ne els purins, Can Ribas té una extensió d'un centenar d'hectàrees on adoben els fems i en conreen la base farratgera per alimentar el bestiar, com el sorgo i el ray-grass. En els últims anys, en Josep Maria ha incidit en augmentar la rotació dels cultius.