Any nou i responsabilitat nova per a Diego Hervás. El gener passat Comexi, multinacional amb seu a Riudellots de la Selva dedicada a la venda de maquinària per al sector de la impressió d'envasos flexibles, va nomenar-lo conseller delegat (CEO) en substitució de Jeroen van der Meer, que havia comandat la nau des del 2014. Hervás, que formava part de l'empresa com a conseller independent, enceta nou càrrec amb la missió de capitanejar una empresa de més de 400 treballadors i un volum de negoci de 123 milions d'euros el 2018. Un repte important, tenint en compte que la transnacional gironina està actualment immersa en un ambiciós procés de canvi.

Com ha tancat Comexi el 2019?

El 2019 ha estat un any de transició després de fer els deures el 2018 eliminant la part de rotogravat per focalitzar-nos en la part de tecnologia amb més capacitat de futur: la de flexografia (una de les tècniques més habituals d'impressió d'envasos), que és el nostre negoci principal. A més, el client està cada cop més demanant una solució global per a la seva planta. D'ara en endavant, Comexi creiem que serà, més que un proveïdor d'una tecnologia, un integrador de tecnologies per donar una solució.

Per què ja no aposten pel rotogravat? És un mercat obsolet?

Més que obsolet, és un mercat on no obtens una gran diferenciació. El seu valor afegit és molt difícil d'explicar. No requereix d'una elevada qualitat perquè els estànards són més baixos i, per contra, el recorregut que té ja ha estat substituït per altres tecnologies.

Aquesta transició ha tingut algun cost en diners o en personal?

Tot té un cost en aquesta vida. Cada vegada que mous alguna cosa en una empresa tens un cost d'oportunitat, o de transició, o de canvi. Evidentment, tancar una factoria de rotogravat té un cost; invertir en integració i en tecnologies té un cost, que estem sufragant a través de recerca i desenvolupament, on cada any destinem una partida molt important a saber què és el que farà falta per als nostres clients, i quines oportunitats de mercat se'ns poden obrir en els propers 3 o 5 anys.

Quina planta és la que han hagut de tancar?

És una petita factoria que teníem a Itàlia, que es va tancar l'any passat. Bàsicament, perquè els mercats una mica menys evolucionats com l'asiàtic estan imprimint amb rotogravat. Però a Europa i els Estats Units aquesta tecnologia ja està molt limitada. El normal és passar de rotogravat a flexografia, i d'aquí o bé cap a offset (impressió d'alta qualitat amb imatges més clares i definides) o bé cap a la impressió digital.

I va suposar la pèrdua de gaires llocs de treball

Era una planta molt petita. Es va transferir tota la càrrega de treball aquí, a Girona. Per tant, es va incorporar gent per fer les tasques, i allà era un tema més d'especialització de rotogravat.

Comexi està obrint un camí cap a la digitalització?

Aquí hi ha dues diferenciacions. Una cosa és com fem que el negoci flueixi d'una forma digital. És a dir, que quan entri la feina d'un client tinguem el control digital fins que surti el palet robotitzat. I l'altra és quan jo tinc una màquina de flexografia, o d' offset, i dic que la tecnologia serà digital: com si fos una impressora d'oficina, però amb altres dimensions.

Què suposa comptar amb aquest tipus de tecnologia?

El canvi passa per anar cap a un nou mercat, és a dir, dins de l'envàs flexible podem veure que hi ha una tendència a una personalització del producte que requereix de molta digitalització. En el moment que tu incorpores una sèrie de documents o de personalització, accedeixes a un mercat que fins avui no era el massiu.

Què estan fent per donar cabuda a aquesta nova estratègia digital?

El que estem fent és habilitar espais lliures per poder fabricar les màquines d'impressió que creiem que vindran. També depèn, perquè el mercat digital és un mercat que està naixent, necessita madurar per saber la seva dimensió real. A dia d'avui és un concepte de negoci, però el número d'instal·lacions és molt i molt baix pel que pot arribar a ser.

Ja els tenen habilitats aquests espais?

Els tenim, però a Drupa (la major fira d'equips d'impressió del món, a Düsseldorf) veurem quina és l'acceptació, perquè farem una presentació. En funció de l'acceptació veurem quines són les necessitats, perquè el mercat s'està creant. Si em permet un exemple, seria una mica com quan va sortir l'iPad. Quants iPad s'havien de vendre? Uns deien que serien 1.000, d'altres milions, però ningú sabia per a què serviria una tauleta. Són productes que creen mercat. I al final, potser ara les tauletes subsitueixen algunes funcions, però la gent acaba tenint el seu ordinador de sempre i una tauleta addicional.

No és una mica arriscat aquest pas?

La innovació sempre comporta un risc. Si vols ser pioner, no tinguis por.

Són els primers en afrontar aquest tipus de transformació?

Hi ha algunes empreses que estan fent aquest tipus d'aproximacions, qui més qui menys tothom veu el projecte, perquè no es pot subestimar. Un dia arribarà, però no sabem ni com de gran serà, ni com de ràpid. Però venir, vindrà.

Quants diners destinaran a aquesta inversió?

Dependrà una mica en funció de l'evolució i de la mida del mercat. Hem de definir alguns dels paràmetres que les màquines hauran de tenir. A Drupa farem una prova, i presentarem el que la tecnologia pot donar. Però estem escoltant molt de prop el mercat i a alguns dels nostres clients de referència, i el que volem saber és què volen fer amb aquesta tecnologia.

Quan espereu veure els primers resultats d'aquesta transició?

Espero que molt ràpid (riu). Hem entrat en una situació de mercat que qualsevol persona que tingui un negoci s'està veient impactada per Amazon. Persones amb negocis tradicionals poden veure que està tot canviant, com passa al llibre Qui s'ha emportat el meu formatge? (obra escrita per Spencer Johnson el 1998). Tu pots estar tranquil·lament pensant que tens el teu formatge, i ve algú i se l'emporta. Per què? Doncs perquè Amazon subministra pastes de dents en 24 hores. Qui ho havia de pensar, que et portarien pasta de dents de dos o tres euros a casa en una hora sense preocupar-te d'anar a comprar?

Això està posant en risc molts negocis.

És un canvi de model. Tu no vas en contra del de la botiga de sota de casa, però simplement ja no hi compres més. Si no has fet la transició prou ràpid, t'han enxampat «amb el carro dels gelats». Al nostre mercat passarà el mateix.

Quin és ara per ara el vostre principal mercat?

L'espanyol és molt rellevant per motius històrics, perquè és on estem instal·lats i on se'ns coneix més. En valor absolut, representa un 10 o 12% del pes del negoci. I de la resta de mercats, Amèrica i Europa són els principals. També treballem a Rússia i a l'Àsia, però allà estan més posicionats en funció del preu i no de les solucions. L'avenç en la maquinària és molt representatiu. De fet, als Estats Units vam fer una aposta molt important obrint-hi delegació a Miami. I tenim fàbrica i delegació al Brasil, a més de la d'aquí a Girona.

I el mercat més llaminer en un futur?

Tenim grans esperances en els Estats Units. Per això hi vam obrir la delegació. També pensem que la sostenibilitat serà important. Estem fent apostes en l'àmbit tecnològic, i en treballar cada vegada amb menys solvents, amb tintes de base d'aigua, amb tecnologies que en les quals som els propietaris, per fer que la petjada ecològica que deixem sigui més fluixa.