23 de febrer de 2020
23.02.2020

Paul Krugman: «Estem pitjor avui per afrontar la crisi que al 2007. No hem après la lliçó»

Des de molt abans de rebre el Premi Nobel d'Economia (2008) està sent el flagell de les polítiques neoliberals que, segons afirma, van provocar la Gran Recessió i la creixent desigualtat.

22.02.2020 | 23:29
Paul Krugman, fa uns dies a la Fundació Rafael del Pino de Madrid.

Investigador especialista en comerç internacional i fluxos de riquesa, els seus articles i intervencions públiques l'han convertit en una mena de vedet internacional de l'anàlisi econòmica. Paul Krugman ha reunit un centenar dels seus darrerss assajos en Contra els zombis (Crítica), vademècum del seu ideari econòmic sobre matèries com l'euro, la crisi, les polítiques de Trump o la lluita contra el canvi climàtic.


A la pel·lícula de l'economia mundial, qui són els zombis?

No són persones, sinó idees que són defensades amb afany per certs polítics i comentaristes de mitjans de comunicació, normalment conservadors, i tenen en comú una característica: són totalment infundades, però per més que les bombardegis amb dades que demostren la seva falta de rigor, continuen vives i segueix havent-hi gent que creu en elles. Per això les qualifico de zombis.

Per exemple?

El meu zombi favorit és la creença que abaixar els impostos als rics fa que l'economia creixi i es generi riquesa que acaba estenent-se a tota la població. Això ja es va provar moltes vegades i mai va funcionar. Abaixar els impostos als rics no genera riquesa, només serveix per fer més rics els rics. No obstant això, el Partit Republicà i els seus votants segueixen defensant aquesta idea. Un altre zombi de manual és l'aposta per l'austeritat com a recepta per sortir de la crisi, una mesura fallida, però que se segueix utilitzant. Que ho diguin als països de la Unió Europea que es van veure més afectats per la Gran Recessió.

Per estar mortes, aquestes idees semblen molt vives. Fins i tot governen el món.

Perquè hi ha interessos implicats en què segueixin vigents. Al meu país, un sector important de la població s'informa únicament a través de Fox News, que és una emissora de propaganda d'idees econòmiques zombis. Si et dediques a la política en àmbits propers al Partit Republicà, has de defensar aquestes idees, encara que sàpigues que són falses, perquè et deixin ser comentarista de la Fox. Els rics gasten molts diners en fer creure a la gent que abaixar-los els impostos a ells és bo per a tota la població.

Un simpatitzant de Trump li diria que als EUA s'han abaixat els impostos als rics i l'economia no para de créixer...

Però això no ha estat mèrit de la baixada d'impostos, sinó de l'augment de dèficit que ha portat a terme el Govern. Trump va heretar un dèficit de 600.000 milions de dòlars i l'ha elevat a un bilió, encara que ell ha gastat de manera equivocada, el seu ha estat un keinesianisme mal aplicat.

Recorda la sentència que va pronunciar Warren Buffet quan va començar la crisi?: «Això és una guerra i anem guanyant els rics». Hi està d'acord?

Sí, és cert. No han guanyat totes les batalles, però van guanyant la guerra, cal reconèixer-ho.

Fa 12 anys, el món va tremolar. Com estem ara?

Pitjor que llavors per afrontar la propera crisi. En aquells anys es va dur a terme una tímida reforma financera, molt menor de la que hauria estat necessària, però, en general, hem fet molt poc per resoldre els problemes que van causar la Gran Recessió. No hem après la lliçó.

Estem pitjor?

Sí, perquè viatgem sense amortidors. El 2007, els tipus d'interès estaven al 5%, el que donava un ampli marge per a abaixar-los. Però ara, el preu dels diners als Estats Units està en l'1% i a Europa, en el 0%. Si demà es produeix un col·lapse, les eines per reactivar l'economia seran més febles.

Veu amenaces a l'horitzó?

En aquests moments no sabem en què quedarà això del virus de Wuhan, però a falta d'una gran amenaça global, em temo que la propera crisi s'assemblarà a aquest costum tan espanyol de menjar a base de tapes. No hi hauria un gran plat principal, sinó petits plats que, sumant, acabarien generant una nova crisi. Una mica de deute de les empreses, una altra mica de deute dels ciutadans, una mica de bombolla en el sector de l'energia... L'única cosa certa és que estem pitjor preparats que llavors per afrontar-la.

L'euro va ser una mala idea o una bona idea mal executada?

L'euro va ser una pèssima idea. Per posar en circulació una moneda única han de donar-se diverses condicions prèvies que Europa no reunia, com comptar amb una unió bancària, tenir una unió fiscal i que hi hagi mobilitat laboral. Els països que no es van unir a l'euro, van encertar. El Regne Unit li deu un monument a Gordon Brown per haver apostat per la lliura.

Espanya es va equivocar?

La idea de la integració europea sonava molt bé, però amagava desajustos que es van acarnissar especialment amb Espanya quan va esclatar la crisi. Els grecs van ser fiscalment irresponsables, però els espanyols no. Aquí la gent es va llançar a comprar cases perquè els van dir que l'euro els protegiria. De fet, l'euro va provocar una enorme arribada de diners. Ni la bombolla ni el seu esclat van ser culpa dels espanyols. En realitat, les xifres d'Espanya s'assemblaven molt a les de Florida. Però, després del crash, Washington va rescatar els bancs, les pensions i la seguretat social de Florida. No obstant això, Europa no va fer el mateix amb el seu país.

De fet, en el seu llibre afirma que Espanya va ser un ostatge de l'euro.

Fixeu-vos en Islàndia. L'esclat de la seva bombolla va ser superior al d'Espanya i el govern va haver de provocar una forta caiguda de costos per tornar a ser un país competitiu. Però ells ho van fer en un dia, deixant caure el preu de la seva moneda. En canvi, Espanya ha hagut d'afrontar unes taxes d'atur i baixades de salaris que han causat molt de mal.

Avui a Espanya governa una coalició d'esquerres. Té marge per aplicar mesures progressistes en una Europa dirigida pel principi d'austeritat?

Bé, Portugal ho va aconseguir, i amb gran èxit, per cert. Espanya quadruplica la població lusitana, així que té més capacitat per imposar el seu criteri i defensar els seus interessos, ho haurien permetre. D'altra banda, arribats a aquest punt, després de tot el que Europa ha fet patir Espanya, què més els poden fer?

Una de les primeres mesures de Govern ha estat apujar el salari mínim en contra dels que pensen que això farà malbé l'ocupació...

Una altra idea zombi. No hi ha cap evidència científica que indiqui que elevar el salari mínim, fins a un cert límit, provoqui més atur. En les ocasions en què s'ha apujat, no s'ha perdut ni un sol lloc de treball.

Imagino que coneix el desig d'una part de Catalunya de ser un estat independent. Deixant al marge qüestions polítiques, ho veu econòmicament viable?

No tinc clar quines són les aspiracions dels independentistes catalans. Conec millor el cas d'Escòcia, que és una regió de centre esquerra situada en un país normalment governat per la dreta. Aquesta sol ser la causa última dels seus conflictes, per un xoc de valors. Des del punt de vista estrictament econòmic, la independència d'Escòcia és una bogeria, els portaria a la ruïna. Sense conèixer a fons el cas concret de Catalunya, sí m'atreveixo a dir que dotar-la de fronteres amb duanes seria molt destructiu per a la seva economia.

Amb quins ànims afronta les properes eleccions presidencials dels Estats Units?

Estic aterrit. Quatre anys més de Trump a la Casa Blanca poden ser molt negatius per a l'economia, però letals per a la democràcia. A les seves mans, els Estats Units van camí de ser una autocràcia com Hongria, un país demòcrata sobre el paper, però antidemòcrata a la pràctica.

Tan greu ho veu?

No ho exagero, estem a la vora del precipici. Les grans institucions del meu país es troben ja polititzades i el propi Departament de Justícia s'està preparant per perseguir legalment els oponents de Trump. Si el reelegeixen, no dubti que ho farà. Podria ser necessari acabar demanant l'exili.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit