25 de febrer de 2020
25.02.2020

Mor Paco Antequera, el sindicalista que respirava política

El món polític i sindical plora la mort als 85 anys de l'històric fundador de CCOO a Girona

25.02.2020 | 10:31
Paco Antequera, en una imatge de 2013

Paco Antequera va passar-se més de mitja vida lluitant contra els abusos dels poders polítics: els de la dictadura franquista, els dels Governs posteriors (sobretot els de dretes) i els del capitalisme omnipresent que domina tots els camps de la nostra vida. Tanmateix, era incapaç de concebre la lluita social sense la política. «Política és l'aire que respirem», va dir en una entrevista a la contraportada del Diari de Girona l'any 2013, on lamentava també que la societat estigués desencantada amb la política: «El triomf dels poderosos és que els obrers pensin que no val la pena votar».
La mort de Paco Antequera la nit de dilluns, als 85 anys, va deixar un buit profund al món sindical. I també al polític. Perquè Antequera va ser l'encarregat de portar la bandera de CCOO a les comarques gironines en ple franquisme, des de la clandestinitat. I també el que va fundar el PSUC de Blanes, la seva localitat d'adopció.
Les dècades de lluita sindicalista el van fer mereixedor del qualificatiu d'«històric», i el 2013 va rebre un merescut homenatge on van ser presents rellevants persones de la història del sindicalisme i l'esquerra política, com Paco Frutos, ex-secretari general del Partit Comunista d'Espanya, o els ex-secretaris generals de CCOO de Catalunya José Luis López Bulla, Joan Coscubiela i Joan Carles Gallego.

Referent de la lluita obrera
Ahir, el mateix Coscubiela, a través de Twitter, deia d'Antequera que era «un d'aquests catalans, nascuts a Granada, que va lluitar pels drets de la seva gent i per Catalunya, que per a ell eren el mateix». També l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, va qualificar Antequera de «referent en la història de la lluita obrera» del municipi. El batlle també va recordar els orígens de la seva família (tenia set germans), que van emigrar a Blanes des d'Andalusia en la dècada dels anys 60 per venir a treballar a la fàbrica Safa (avui dia Nylstar): «Gràcies a homes i dones com Paco Antequera, Blanes ha crescut i s'ha fet gran. En el seu cas, aquesta contribució va ser encara més especial, en la defensa de la classe treballadora, esdevenint en un referent». L'alcalde va fer arribar el seu condol per a la família de Paco Antequera, «i en especial el seu germà Maxi Antequera, qui va ser regidor durant diverses legislatures a l'Ajuntament de Blanes». En aquesta línia, l'Ajuntament va anunciar que celebrarà un acte d'homenatge avui a les 12 del migdia a la plaça Molina, al ­barri de Quatre Vents.

Reivindicacions laborals
Paco Antequera va començar la seva activitat sindical quan aquesta estava prohibida i practicar-la significava com a mínim passar una temporada a la presó. Va néixer a Lobras (Granada) el 1934, però amb 20 anys va emigrar a Blanes. Allà va treballar en la construcció de la línia fèrria de Mataró a Blanes, a Safa, i novament al camp de la construcció, moment en el qual va començar la seva militància sindical.
Antequera recordava aquells inicis com «una època bastant negra». Assegura que va entrar de ple en la lluita clandestina quan repartia fulls de mà amb dos companys l'any 1967 i un camió els va atropellar i el va deixar «pràcticament invàlid» per treballar. «Llavors, em vaig dedicar amb més força al sindicalisme». Ho va fer amb l'obertura de la delegació gironina de CCOO i amb el PSUC de Blanes, dues formacions que no es van legalitzar fins després de la mort de Franco.
En l'entrevista del 2013 en aquest diari Antequera recordava l'esperit de lluita per aconseguir reivindicacions com els convenis laborals o les cotitzacions en base al salari real. I en els últims temps, el sindicalista també va afegir a les seves reivindicacions la de la politització, preocupat per la manca d'implicació de les noves generacions en la cosa pública: «Després de 30 anys d'això que en diuen democràcia, s'estan carregant tot el que vam aconseguir amb tant d'esforç, perquè el poble s'ha despolititzat, i un poble despolititzat és un ramat de xais».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit