28 de febrer de 2020
28.02.2020

El jutjat de les clàusules sòl de Girona: un malson per a les entitats bancàries

El jutjat número 3 de Girona, dedicat en exclusiva a aquests plets, és dels més eficients d'Espanya

28.02.2020 | 00:27
El jutjat de les clàusules sòl de Girona: un malson per a les entitats bancàries

Si vostè té una hipoteca amb clàusula sòl i viu a Girona, està de sort. El jutjat número tres, que es dedica exclusivament a resoldre les demandes derivades d'aquesta pràctica bancària declarada abusiva pel Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 2016, és un dels més eficients de l'Estat i un malson per a la banca. Pot resoldre el seu cas en uns tres mesos i dona la raó als ciutadans en més del 98% dels casos, segons dades de l'advocat Lluís Ferrer de Nin, del despatx Ferrer Advocats, i especialista en aquest tipus de contenciosos. No està gens malament si es té en compte que a Barcelona les mateixes víctimes poden estar dos, tres i fins a sis anys esperant la sentència.

Però això podria canviar a partir del 30 de juny, ja que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) preveu retirar l'exclusivitat a l'hora de tramitar clàsules sòl. Ho vol fer, segons va informar el president de l'Audiència provincial de Girona, Fernando Lacaba, «perquè les entrades de clàusules sòl estan baixant, i ja no es justifica el manteniment». Tanmateix, la decisió final la prendrà el propi CGPJ en una reunió prevista per a finals de març, en la qual acabarà de valorar si és necessària mantenir l'exclusivitat en aquest jutjat gironí.


Felicitació pública

Actualment, el jutjat número tres compta amb un titular, el magistrat David Torres Pindado, i fins el desembre de 2019 també hi havia un jutge de reforç, que segons fonts judicials va ocupar el seu càrrec durant els sis mesos anteriors fins que a finals d'any va ser cessat i la seva plaça no es va renovar. L'eficiència del jutjat número tres ha estat lloada per jutges i advocats. Fins i tot l'any 2018 la cúpula del poder judicial va emetre un reconeixement públic a la seva feina. L'elogi va venir de la Comissió Permanent del CGPJ, que va felicitar Torres Pindado, la lletrada de l'Administració de Justícia i les funcionàries dels cossos de gestió i tramitació processal «per l'esforç dut a terme durant el 2018 per mantenir l'òrgan judicial al dia a pesar de l'elevadíssima càrrega de treball». Segons el CGPJ, el número tres va absorbir una càrrega del 334%, i la dedicació del jutge va ser del 680%.

L'advocat Lluís Ferrer assegura que l'elevada capacitat de resolució del jutjat número tres de Girona es deu a la seva organització a l'hora de treballar: «van 'a sac', s'han organitzat d'una bona manera i són molt eficaços. Aquesta eficàcia organitzativa i una millor proporció entre assumptes i nombre de jutges expliquen aquesta rapidesa i suposa una bona notícia per als gironins». Subratlla també que aquesta sala és bastant oberta i «proconsumidor». I assenyala l'enorme diferència que hi ha entre els jutjats de Girona i els d'una província més poblada (i per tant, amb més casos) com la de Barcelona.


La sentència del 2016

El juny del 2017 el CGPJ va crear els jutjats especialitzats arran de la sentència del TJUE del 2016, que obligava els bancs a tornar els diners que havien cobrat de més per la clàusula sòl no només des del 2013 (data en la qual el Tribunal Suprem va començar a declarar-les abusives) sinó des de les signatures dels contractes. Tanmateix, segons Ferrer de Nin, les ràtios que va designar el CGPJ estaven totalment descompensades. A províncies com Girona, tot i l'elevat volum de feina, els magistrats podien resoldre els casos de manera eficient. No així a Barcelona, on el jutjat 50 compta amb cinc jutges que tenen sobre la taula milers de demandes d'afectats de tota l'àrea metropolitana de Barcelona. «És com posar-se a comptar estrelles», apunta el lletrat, que veu en aquest repartiment «una operació de maquillatge» per part del poder judicial.

Tot i això, el CGPJ va informar que a nivell estatal, els jutjats especialitzats en accions individuals sobre clàusules abusives van dictar un total de 141.643 sentències durant l'exercici 2019, un 59% més que un any abans, i el nombre total d'assumptes resolts durant 2019 va ascendir a 141.643, xifra que llança una mitjana de 11.803 assumptes resolts a el mes. Durant els dos anys i mig que porten en funcionament, els jutjats especialitzats en clàusules abusives van resoldre un total de 243.550 assumptes.


Motivació política

Ferrer de Nin assenyala que hi pot haver una motivació política en la possible revocació de l'exclusivitat del jutjat número tres de Girona: «Està posant en evidència els altres jutjats». Tanmateix, reconeix que els jutjats que realment podrien perjudicar a la banca, que són els que es troben en grans nuclis de població, de moment segueixen col·lapsats i amb uns temps d'espera llarguíssims que dissuadeixen molts afectats de presentar denúncia. L'advocat considera que el 100% de persones que han signat una hipoteca, almenys fins el 2018, podrien acudir als jutjats per reclamar alguna clàusula abusiva i tindrien molts números de guanyar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook