29 de febrer de 2020
29.02.2020

La pensió mitjana a Girona se situa 34 euros per sota del salari mínim

Els pensionistes de la província perceben una paga de 916 euros de mitjana, uns valors inferiors als 950 euros fixats pel Govern de Sánchez

28.02.2020 | 22:59
José Luis Escrivá.

Les successives pujades del salari mínim interprofessional (SMI) fins els 950 euros, una de les mesures estrella de la nova entesa entre PSOE i Podem, han deixat un gruix important de pensions per sota d'aquesta xifra. A Girona l'increment ha comportat que la pensió mitjana quedi per sota del llindar del SMI, ja que els pensionistes que hi ha a la província cobren en conjunt al voltant de 916 euros de promig.

En total, les retribucions de 31províncies es veuen afectades per aquesta situació, si bé hi ha llocs com Lugo (754 euros), Almeria (808 euros) o Orense (732 euros) on la diferència amb el salari mínim és superior. Girona se sitúa més a prop del salari mínim, si bé els valors són inferiors a les províncies de Barcelona i Tarragona, que compten amb pensions de 1.067 i 966 euros, respectivament. Lleida queda per sota amb 877 euros de mitjana.

Segons va explicar l'expert i professor de finances Juan Fernando Robles a Eleconomista, «amb les pujades del SMI la majoria de les pensions són inferiors, fet que obre nous fronts de reivindicació per part dels pensionistes». Robles exposa que «en un sistema en bancarrota és impossible revaloritzar les pensions més baixes, ja que són la majoria; el debat sobre el mínim vital pot ser que doni respostes per trobar una via de finançament alternativa al sistema de pensions per complementar les prestacions dels qui perceben pensions per sota del salari mínim, tot i que tal mesura és tan costosa que actualment no és possible finançar-la amb càrrec al presspost de l'Estat».

Precisament, el ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions, José Luis Escrivá, va defensar incentivar el retard de l'edat real de jubilació, mantenint la legal en els 67 anys fixats en la reforma de 2011, com a forma «realista» d'afrontar l'augment de la despesa en pensions previst a mig termini. Ho va dir durant la seva primera compareixença a la comissió corresponent de Congrés, en la qual va fer una defensa enèrgica de la solvència del sistema de pensions.

Segons va recollir Efe, a més es va posar com a objectiu explicar «a partir de l'any que ve» amb un marc legal estable per a una revaloració anual de les pensions que garanteixi el seu poder adquisitiu, el que passa per la recuperació del consens sobre aquest assumpte en el Pacte de Toledo. El ministre va considerar que, «si tot va bé», a la segona part de la legislatura podrien aprovar normes que emanin de les recomanacions del Pacte de Toledo per garantir la sostenibilitat financera de les pensions.


Incentius per explotar

Escrivá va explicar que hi ha «incentius positius» en el marc de la Seguretat Social que no s'han explotat prou, que permetrien abordar el problema de despesa a mig termini «amb resultats tangibles» i que provocarien que l'edat de jubilació efectiva s'acosti a la legal de 67 anys que estarà plenament en vigor el 2027. Va incidir que la Seguretat Social parteix d'una situació sòlida, encara que va reconèixer que a partir del 2050 es generarà un major increment de la despesa com a conseqüència de la jubilació dels nascuts al llarg dels anys 60.

El Ministeri assumeix els càlculs de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), segons els quals la despesa en pensions creixerà en 3 punts de PIB en 25 anys, un increment que Escrivà creu que és «manejable».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook