El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va donar ahir la raó als consumidors amb hipoteques referenciades a l'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH) en sentenciar que els jutges espanyols han de controlar si es van comercialitzar de forma abusiva, fet que obre la porta a anul·lar-les quan sigui el cas. La cort amb seu a Luxemburg precisa que, quan es consideri que hi va haver un abús, el jutge nacional podrà substituir l'IRPH per un altre índex legal per protegir els consumidors de les conseqüències perjudicials que podria comportar l'anul·lació del contracte de préstec.

Milers de milions

La sentència suposa un revés per a la banca, que podria haver de fer front a una factura de fins a 44.000 milions d'euros en reclamacions, ja que les entitats espanyoles tenien una cartera de 15.500 milions d'euros en hipoteques referenciades a l'IRPH al tancament de 2019. L'IRPH és un índex oficial que elabora mensualment el Banc d'Espanya des de 1994. La polèmica pel seu ús es va desencadenar entre 2013 i 2016, quan es va estabilitzar en valors propers al 2%. A la pràctica, això deixava els clients amb IRPH en desavantatge respecte als hipotecats amb euríbor, que van veure com les quotes es van anar reduint de forma considerable per la caiguda progressiva de l'índex a terreny negatiu. Els consumidors van començar a sol·licitar llavors la nul·litat de l'IRPH per «abusiu» i poc transparent. Al novembre de 2017, el Tribunal Suprem va avalar l'IRPH en considerar que la mera referència d'una hipoteca a un índex oficial no implica falta de transparència ni cap abús.

Els afectats van portar llavors el cas davant el TJUE, que havia d'aclarir si l'índex és nul o il·legal, si ha d'estar sotmès als mateixos controls de transparència que altres productes i quines serien les conseqüències de declarar-lo nul. La sentència de la cort europea d'ahir contradiu el Suprem i declara que els tribunals nacionals estan obligats a «examinar el caràcter clar i comprensible» de les clàusules que fixen el tipus d'interès de la hipoteca basat en un índex, l'IRPH en aquest cas. Perquè aquesta clàusula es consideri transparent, no només ha de ser comprensible des del punt de vista «formal i gramatical», sinó que ha de permetre que un consumidor «mitjà» entengui com funciona el mètode de càlcul del tipus d'interès i les seves conseqüències econòmiques, precisa el jutge.

Termes «assequibles»

Això suposa, en particular, que s'ha d'informar del mètode de càlcul en termes «fàcilment assequibles», així com de l'evolució de l'índex en el passat. A més, el TJUE dictamina que, quan el jutge nacional consideri que la clàusula era abusiva i la declari nul·la, podrà substituir-la per un altre «índex legal aplicable» si les parts no acorden una altra cosa.

Això, sempre que la hipoteca no pugui subsistir si se suprimeix la clàusula abusiva i l'anul·lació del contracte en la seva totalitat «deixés el consumidor exposat a conseqüències especialment perjudicials». La cort no precisa, però, si s'ha d'utilitzar l'euríbor, referència del 90% de les hipoteques a Espanya, o un altre.

Després del veredicte de Luxemburg, relatiu a la reclamació d'un consumidor contra Bankia, seran els jutges espanyols els que hagin de determinar en cada cas si hi va haver abús i les conseqüències. Això suposa un reconeixement per a les organitzacions de consumidors, que calculen que centenars de milers de clients amb hipoteques lligades a l'IRPH van pagar de mitjana un sobrecost d'uns 20.000 euros per cada 200.000 d'hipoteca, segons Asufin.

La banca, tranquil·la

La banca, però, no tem que l'IRPH es declari abusiu tot i que eventuals anàlisis particulars ho determinin en alguns casos, pel fet que l'obligació seria substituir l'índex pel pactat com a alternatiu en cada contracte o, si aquesta clàusula no existís, aplicar el que estipula la Llei 14/2013 en la seva disposició quinzena. D'aquesta manera, el sector considera que l'índex supletori no serà l'euríbor, ja que pràcticament cap hipoteca amb IRPH té aquest índex com a suplent, mentre que les referències que sí que estan pactades, en la seva majoria, van desaparèixer en 2013, segons fonts financeres. Algunes associacions calculen que si els contractes haguessin de referenciar-se ara a euríbor podria costar més de 35.000 milions d'euros al sector. D'altres organitzacions situen l'import màxim en els 44.000 milions.

Alça moderada a la borsa

La decisió del TJUE tampoc no va fer trontollar l'Ibex-35, que va tancar la sessió d'ahir amb una alça del 0,8% i va moderar el repunt de gairebé un 3% que aconseguia a mitja sessió i es va acabar situant en els 8.811,6 punts, just després que la Reserva Federal (Fed) baixés per sorpresa mig punt els tipus d'interès en resposta al coronavirus. Entre els valors que més van pujar hi figuren IAG (+7,32%), CaixaBank (+3,32%) -precisament l'entitat amb major exposició a l'IRPH, amb una cartera d'hipoteques superior als 6.000 milions d'euros-, Indra (+3,74%), Colonial (+3,65%), Ferrovial (+3,31%) i Siemens Gamesa (+3,24%). Bankia, segona entitat més exposada a l'índex, va avançar un 0,62%.