Són moltes les veus que en èpoques de crisi o recessió creuen que aquestes situacions són sinònim d'oportunitat i, personalment, hi estic d'acord. No obstant això, en aquests moments també afloren multitud de falses dreceres per fer-se ric, núvols de fum i estafes disfressades d'oportunitat que poden portar algú sense adonar-se'n a la desil·lusió i, el que és pitjor, a perdre molts diners. I és que tots rebem opcions de negocis sospitosos com:

1. Monedes virtuals que no tenen suport de cap banc o govern.

2. Treballs on guanyar diners sense experiència, només compartint links a xarxes socials.

3. Opcions de negoci on es necessita una gran inversió però que es recupera en molt poc temps.

4. Negocis multinivell.

5. Etc.

Veient que per desgràcia encara hi ha persones que veuen senzill això de fer-se ric, he decidit parlar de la persona més rica de la història: John D. Rockefeller. Pensa que, si creus que Jeff Bezos, Amancio Ortega o Bill Gates són multimilionaris, la fortuna de Rockefeller, comptant amb la inflació actual, superaria de llarg la d'aquestes tres figures, ja que es valoraria en més de 663.000 milions de dòlars. I et preguntaràs, com algú va arribar a acumular tants diners?

Doncs la resposta és fàcil: treballant molt, exigint-se molt i invertint en valors segurs. John D. Rockefeller, fill d'una família d'immigrants alemanys, va invertir en Clark & Andrews, que començava a explotar el negoci de les refineries de petroli a Cleveland. Tenia 23 anys, però havia començat a treballar des dels 16 com a comptable a empreses locals.

La seva disciplina d'estalvi i la seva perspectiva de negocis l'havien portat a emprendre els seus propis projectes en el sector cafeter i a acumular un capital respectable. Després d'apoderar-se de la seva primera refineria, una a una les va anar sumant a les altres de la ciutat, a força de poder adquisitiu. El 1870 va fundar Standard Oil, aconseguint tenir controlat el 90% del mercat de cru dels Estats Units i, alhora, la xarxa de ferrocarrils que el transportaven. Paral·lelament, va crear 12 bancs que li servien per canalitzar els seus guanys, a més d'augmentar-los amb préstecs i serveis a tercers. De fet, va créixer tant i va acumular tanta fortuna que el seu monopoli es va fer insostenible per a l'economia nacional americana i el 1911 la Cort Suprema el va obligar a desintegrar i cedir el control de Standard Oil.

Rockefeller deia: «Si l'únic objectiu que tens a la vida és esdevenir milionari, mai ho aconseguiràs». La riquesa és una conseqüència, un resultat, no pot ser un objectiu. La riquesa és producte del que es fa, no és «el que es fa». No existeix l'ofici de «fer-se ric». Aquells que somnien ser i tenir una «vida de rics» generalment solen continuar somiant i sense diners. A Rockefeller també se li atribueix la frase «no tinguis por d'abandonar allò que és bo per anar a buscar allò grandiós».

Això és una apologia de la sana ambició, del desig de volar alt, d'arribar més lluny. Tot això no és només legítim, sinó que és necessari per al progrés de tothom, però sempre seguint el camí adequat. I pensareu... I què va fer amb els diners? Doncs va donar gairebé tota la seva fortuna a obres de beneficència i va deixar un sorprenent llegat cultural: la Universitat de Chicago (bressol de 87 premis Nobel), la Universitat Rockefeller de Nova York, el Lincoln Center, fundacions per al progrés de l'educació, la medicina i la investigació científica, i un prodigi arquitectònic com el Rockefeller Center. Curiós final, oi?