El preu del lloguer a Catalunya s'ha incrementat en un 60% entre 2014 i 2019, segons les conclusions de l'anàlisi «La variació acumulativa del preu de l'habitatge de lloguer a Espanya», elaborat per Fotocasa. Es tracta del quart territori de l'Estat on més ha pujat el lloguer, després de Balears (+66%), les illes Canàries (+64%) i Madrid (+63%). Per demarcacions, a Barcelona és on més ha crescut el preu del lloguer en els darrers cinc anys, amb un 66%; seguit de la de Girona, amb un 36%; de Lleida, amb un 31%, i Tarragona, amb un 24%. Per municipis, destaca l'augment de l'Hospitalet de Llobregat, amb un 72% en els darrers cinc anys.
A més, tres de les tretze localitzats analitzades han tingut una variació superior al 50%. Per darrere l'Hospitalet de Llobregat, se situen Barcelona capital (+55%) i Badalona (+50%), entre d'altres. Les que registren un increment acumulatiu menor són Reus (22%) i Tarragona ciutat (+28%).
Quant als districtes de la capital catalana, sis dels 15 analitzats tenen un augment superior al 50%. On més ha pujat en cinc anys el preu del lloguer ha estat a Sant Andreu (+61%), seguit de Nou Barris (+60%), Horta-Guinardó (58%), Sants-Montjuïc (57%), Gràcia (+51%) i l'Eixample (+50%).
El director d'estudis de Fotocasa, Ismael Kardoudi, va afirmar que en els últims anys el preu de l'habitatge de lloguer ha experimentat grans increments en el preu fins a arribar al seu màxim històric a finals de 2019, amb un preu mitjà de 10,18 euros per metre quadrat al mes.
«Enorme demanda»
«Aquesta gran escalada dels preus ha tingut lloc com a conseqüència de l'enorme demanda d'habitatge de lloguer que hi ha hagut al nostre país a causa, en part, de la impossibilitat del ciutadà mitjà d'accedir a un habitatge de compra», va explicar.
En un altre ordre de coses, l'Agència Negociadora del Lloguer (ANA), davant de les mesures intervencionistes impulsades pel Govern, va proposar a l'Estat que, a través de les diferents administracions públiques, es converteixi en arrendatari d'habitatges per després poder subarrendar-los a preus inferiors a les famílies més necessitades.
El director general d'ANA, José Ramón Zurdo, considera que és una mesura «perfectament factible» dins de la funció solidària que li correspon complir a l'Estat. «L'Administració es convertiria en arrendatari d'un determinat nombre d'habitatges per cobrir el proveïment d'habitatges de lloguer a preus assequibles per a les persones que tinguin problemes per accedir-hi als preus actuals», va explicar Zurdo.
