La Miriam i el Pedro comparteixen pis a Barcelona i tot i que l'estat d'alarma els impedeix anar a treballar, han de seguir pagant el lloguer: la seva propietària també ha abaixat la persiana del negoci i la renda és el seu únic ingrés. L'arrendadora de la Paquita, en canvi, li ha proposat negociar i només li cobrarà una part del que deu.

Exemples com aquest s'han succeït en els últims dies en desenes de llars espanyoles, on la sensibilitat s'ha anteposat a les obligacions, estenent-se com un bàlsam allà on hi havia por i incertesa per la crisi sanitària derivada del coronavirus

Han estat moltes les històries que, com el Covid-19, s'han 'viralitzat' a la xarxa, demostrant el costat més humà d'una societat que lluita per vèncer una pandèmia, tot i que no sempre sigui possible rebaixar el lloguer o condonar el deute.

I és que, a diferència de les hipoteques, el Govern no ha regulat aquesta qüestió, que ha deixat a la "cadena de solidaritat" entre propietaris i llogaters.

Què passa llavors si el confinament m'impedeix fer front al lloguer?

SI VIU EN UN PIS LLOGAT

Com el reial decret de l'estat d'alarma no preveu moratòries en el pagament dels lloguers, si un llogater no pot complir les seves obligacions financeres perquè s'ha quedat sense activitat laboral, està afectat per un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) o ha estat acomiadat, no podrà acollir-se a cap prerrogativa.

Tal com explica a Efe l'advocat especialista en Dret Immobiliari Alejandro Fuentes-Lojo, les persones que visquin de lloguer estan obligades a continuar pagant i no podran al·legar "danys indirectes" pel confinament.

Aquesta conjuntura ha portat a entitats com el Sindicat d'Inquilins a denunciar públicament el "desemparament total" que, al seu parer, planeja sobre milers de ciutadans i a exigir una "solució política" que passi per la suspensió de les rendes si hi ha una causa justificada .

Si no, avisen, "quan s'acabi aquesta crisi, ens trobarem una sobresaturació de demandes per impagament i de processos de desnonament" i un conflicte "pitjor que el de 2008".

En canvi, des d'Idealista, el seu portaveu Fernando Encinar considera "més raonable" que el Govern central remeti aquesta qüestió a "les converses privades" i recorda que el 95% dels arrendadors són particulars, amb l'"enorme casuística" que això comporta.

SI TINC UN LLOGUER SOCIAL

Les persones que visquin en pisos de parc públic d'habitatge i no puguin fer-se càrrec del pagament de les seves rendes per l'emergència sanitària ho tindran relativament més senzill després que algunes comunitats ja han impulsat mesures en aquest sentit.

La Generalitat de Catalunya en els lloguers de tots els habitatges de titularitat pública, mentre que l'executiu valencià ha decidit exonerar durant tres mesos a les famílies que visquin en pisos públics i perdin la feina de forma definitiva o temporal (ERTE) o bé tinguin pèrdua d'ingressos.

També a la ciutat de Madrid, l'Empresa Municipal de l'Habitatge i el Sòl (EMVS) deixarà de cobrar el lloguer als seus inquilins afectats per la crisi del coronavirus.

SI ALQUILO UN LOCAL COMERCIAL

En el cas que la renda sigui per un establiment que ha tancat obligat per l'Administració mitjançant l'estat d'alarma o hagi suspès la seva activitat, els inquilins podran exigir la suspensió del contracte.

Per a això, el lletrat Fuentes-Lojo aconsella que es comuniqui aquesta situació als propietaris de manera "fefaent", és a dir, a través d'un burofax o per correu electrònic amb comprovant de recepció.

Amb tot, la presidenta de la Federació d'Associacions de Immobiliàries (FAI) d'Espanya, Nora García, recomana intentar negociar una moratòria primer, doncs, tal com adverteix, l'impagament "és una cadena" perquè "molts propietaris viuen dels lloguers i necessiten cobrar per pagar la hipoteca".

SI EL MEU ARRENDADOR EM CONDONA O PROPOSA UNA MORATÒRIA

Quan siguin els arrendadors els que, per iniciativa pròpia o després d'una negociació, decideixin condonar alguna quota de lloguer o proposar una moratòria als seus inquilins, el millor, segons els experts, és plasmar per escrit perquè no hi hagi malentesos quan passi la crisi.

"Les paraules se les emporta el vent i l'ideal és documentar amb un escrit transaccional", indica Fuentes-Lojo, qui matisa que el preferible és pactar un annex al contracte establint quines modificacions es faran al pagament i detallant la data i els termes de la rebaixa o la moratòria.

Davant la impossibilitat que les dues parts coincideixin en persona per signar el document, proposa plasmar-ho, al menys, per correu electrònic.

La presidenta de la FAI, Nora García, assegura també que algunes aplicacions permeten ja signatures electròniques i alerta també de la importància de gestionar aquest tràmit perquè Hisenda no ho consideri una "donació": "Demanarem al Govern espanyol que no hi hagi inspeccions al respecte".