Espanya perdrà, almenys, 27.240.000 de viatgers entre els mesos de març i maig, el que significa que els hotels deixaran d'oferir més de 80 milions de nits a conseqüència del bloqueig del turisme a pràcticament tothom per la pandèmia del coronavirus.

Els registres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre pernoctacions i entrades de viatgers el 2019 mostren aquests saldos en el període març-maig, que, si bé no és el més potent de l'exercici, representa un 25% del nombre total de viatgers en l'any (108.590.000 de viatgers) i un 23% de les pernoctacions (343.320.000).

Aquesta projecció està basada en un escenari optimista, perquè alguns experts ajornen la recuperació a després de l'estiu, el que podria fer perdre fins a sis milions de turistes a l'any. Els 80 milions de pernoctacions i els 27,2 milions de viatgers no incorporen cap increment respecte a l'any anterior, però si es projecta el 4,9% d'augment registrat en el nombre de nits d'hotels consumides en el període gener-febrer d'aquest any (dada que ha publicat l'INE aquest dilluns) els 80 milions de nits se n'anirien fins a 84.400.000 de nits.

La xifra de viatgers «perduts» podria arribar als 29,1 milions si es projecta el creixement del 6,97% que llança l'Enquesta de Coyuntura Hotelera difosa avui.

Aquestes nits no utilitzades signifiquen que els hotels espanyols deixessin d'ingressar en aquests tres mesos més de 3.300 milions d'euros tenint en compte que la mostra de l'Enquesta de l'INE reflecteix una mitjana de dues places per habitació i que l'ingrés mitjà per habitació ocupada s'ha situat al febrer en 83,7 euros.

A més, en aquests mesos estaven registrats com empleats dels establiments hotelers una mitjana de 214.000 persones, que ara passen a engrossir les llistes d'expedients de regulació d'ocupació en el sector després del tancament de l'activitat.

Les comunitats més afectades per la caiguda de l'activitat seran, lògicament, les més turístiques: Canàries va sumar entre març i maig de l'any passat 16,1 milions de pernoctacions, és a dir, que els hotels d'aquesta comunitat podrien deixar d'ingressar 670 milions d'euros si segueixen tancats en aquests tres mesos.

La segueixen Andalusia, amb 13.740.000 de pernoctacions en el període març-maig de l'any passat, el que indica que els hotelers de la comunitat perdrien 575 milions d'euros.

Catalunya, 13,3 milions de pernoctacions menys

A continuació se situa Catalunya, que en aquests mesos de l'any passat va registrar 13.320.000 de pernoctacions, de manera que l'aturada derivat del coronavirus els podrien fer perdre als establiments hotelers 560 milions d'euros.

Les illes Balears van registrar de març a maig de 2019 un total d'11,5 milions de pernoctacions, és a dir, que en aquests mesos d'aquest any estaran deixant d'ingressar almenys 480 milions d'euros per habitacions no utilitzades.

En sisena posició se situa la Comunitat Valenciana, que va sumar entre març i maig 7.260.000 de nits d'hotel utilitzades, de manera que aquest any els establiments hotelers computaran, almenys, 305 milions d'euros de menors ingressos. El segueix Madrid, on en els mesos analitzats es van comptabilitzar 6.670.000 de nits, la qual cosa indica que aquest any els hotels deixaran de cobrar almenys 280 milions d'euros per aquesta via.

Fins a sis milions de turistes menys

El professor d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Pablo Díaz Luque recull estimacions del sector que calculen pèrdues d'entre 2,7 i 6 milions de turistes internacionals, si el coronavirus no atura abans de la Setmana Santa o l'estiu, respectivament.

Serà impossible, per tant, repetir els registres històrics de 2019, quan van arribar a Espanya 83.700.000 de turistes estrangers. L'important, assenyala el professor, és quan es produirà la recuperació: «Si el virus desapareix aviat, la recuperació podrà donar-se en un termini no excessivament perjudicial».

A més, defensa que el turisme nacional és el que es recuperarà primer i afegeix que els primers turistes internacionals a tornar seran probablement aquells que procedeixen de països que també s'han vist afectats per l'epidèmia, segons el precedent de crisis anteriors com la de la SARS de 2003.