Són molts els aspectes que voldria comentar, començant per la por a l'actual crisi sanitària, l'impacte social que aquesta pot tenir, principalment per la gent propera, seguit de l'impacte econòmic que no té precedents, i que serà d'una severitat que no havíem vist en la nostra societat moderna, ni tant sols comparable al meu entendre de la darrera crisi financera i de deute que vam patir al 2008. I per últim, voldria aportar la meva preocupació per la incapacitat de la societat europea per afrontar conjuntament en un primer moment la crisi sanitària, i que difícilment anticipat cap avenç rellevant per a contenir la catàstrofe econòmica en la que ens trobem. Aquesta incapacitat també s'observa a nivell nacional, on les diferents institucions no arriben a consensos i estratègies comunes, el que llastra la confiança dels ciutadans respecte a quines són les recomanacions que haurien de ser més efectives.
En suma, massa temes per a poder estendrem en aquestes línies, ni coneixements suficients per a valorar les actuacions respecte a la crisi sanitària, pel que en aquest àmbit només que hem queda agrair la feina dels sanitaris, la seva professionalitat i la seva incansable ajuda. Respecte a l'àmbit econòmic, aquell que puc valorar amb més coneixements de la causa, voldria detallar les meves inquietuds a continuació, que són més valoracions que certeses, donat que la magnitud i severitat de la actual aturada econòmica no s'ha observat amb anterioritat, pel que qualsevol estimació parteix d'hipòtesis no contrastades.
En aquest sentit, sí que sabem que portem dues setmanes on l'activitat econòmica s'ha aturat en tots aquells sectors que no són essencials, i que l'atura ha estat complerta, pel que la major part d'empreses dels país, han deixat de produir i deixat de facturar, el que en u primer moment a Catalunya, ha provocat que durant les dues primeres setmanes de confinament s'ha duplicat el nombre de persones aturades, amb un increment segons les dades de la Conselleria de Treball de més 400 mil persones. Segons les estimacions de BBVA Research i de Caixabank Research el PIB del conjunt del trimestre es podria contraure d'un 10% en el primer semestre, amb una recuperació en la segona meitat de l'any, el que anticipa una caiguda entre el 3 i el 4% del PIB anual.
En la meva opinió, si l'Estat d'alarma dura de l'entorn de 60 dies, aquestes estimacions seran superades a la baixa, i la caiguda de l'activitat podria arribar a nivells de caiguda del PIB en el entre març i maig de prop del 20% de la activitat, que compensades en part per les mesures públiques, aquesta caiguda es podria contenir de l'entorn de 5 punts percentuals del PIB, assolint una caiguda en el conjunt de l'anur entre el 5 i el 8% del PIB.
A més, la recuperació s'anticipa en forma d'U el que anticipa que per recuperar els nivells d'activitat caldran alguns trimestres d'activitat molt moderada, per després iniciar una recuperació de la activitat, que desconeixem els trimestres que caldran per a assolir els nivells precedents. En aquest sentit, a mode d'exemple, per a recuperar els nivells d'activitat i d'ocupació de l'anterior crisi, van passar prop de deu anys.
Per tant, ara que sabem que la intensitat de la recessió potser més severa que la de l'anterior crisi, i molt més accelerada que l'anterior, les mesures d'estímul per a intentar contenir la destrucció del teixit empresarial, i la viabilitat i liquiditat de les empreses és fonamental, per a moderar les conseqüències sobre l'ocupació, que ara estan subjectes a expedients temporals d'atur, però que si no es garanteix la continuïtat de les empreses, aquests ERTOs es transformaran lamentablement en expedients definitius.
Les mesures anunciades per l'executiu espanyol, semblen adients en quant a l'objectiu de garantir la liquiditat, però lamentablement semblen insuficients, si no es relaxen les obligacions tributaries, i s'estableixen mesures d'estímul a la activitat, un cop haguem superat l'emergència sanitària. Per a ser equidistants, tampoc les mesures de la Generalitat de Catalunya, en el nostre cas, semblen consistents amb la situació, ja que ni tant sols s'han detallat com s'articularan les mesures als autònoms, entre altres. A nivell local, també es troba a faltar un lideratge per a promoure iniciatives, amb un caràcter social, de cobertura als col·lectius més afectats.
Però la principal preocupació és l'actitud de les institucions europees, que no han permès assolir una estratègia comuna en la crisis sentiria, i que després de la reunió dels cap d'estat, que no va assolir cap acord, es van aplaçar per d'aquí a quinze dies, sense una agenda de treball clara, ni cap acord, que permeti donar resposta conjunta a l'aturada econòmica que viu el continent, i tornem a afrontar la situació de manera independent amb les capacitats i limitacions de cada estat. Tornem a veure com els EUA, després d'una certa incredulitat inicial, han estat capaços d'articular mesures reals de sosteniment de l'economia i incentius empresarials, que faran que la seva economia es recuperi molt més aviat i amb major vigorositat, que la ens espera al conjunt de l'àrea de l'euro.
*Fran J González és consultor estratègic a Centre Gestió i Secretari General a la UNED Girona
