Els ministres de Finances de la zona euro es van reunir ahir per intentar tancar un acord de préstecs de més de mig bilió d'euros perquè els països puguin atendre d'urgència els efectes econòmics de la pandèmia del coronavirus. La trobada celebrada el passat 26 de març entre els 27 pels presidents i caps d'estat de la UE va fracassar i els països es van emplaçar en una nova reunió passades dues setmanes. Espanya i Itàlia demanaven accedir al fons de rescat europeu, però els països del nord, com ara Holanda o Alemanya, no estaven disposats a acceptar la mutalització del deute que reclamaven els països del sud d'Europa. Espanya, a més, demana un potent pla de reactivació econòmica.
La d'ahir va ser una nova prova de foc en una Europa cada cop més dividia. Tot indica, però, que amb la bateria de mesures proposades i que ascendeixen a 500.000 milions d'euros s'allunyaria la possibiltiat de finançar un «pla Marshall» per a Europa. El fons de rescat europeu actuarà com un tallafoc per posar a l'abast de tots els països de la zona euro ajudes econòmiques que es completaran amb fons del Banc Europeu d'Inversions. Itàlia podria arribar a rebre 39.000 milions i Espanya, fins a 28.000, segons els càlculs de Berlín.
Abans de la reunió, la vicepresidenta d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ja avalava l'ús del fons europeu de rescat (MEDE) «sense condicions específiques», tot i que insistia en la mutalització del deute.
D'altra banda, en una carta publicada a El País, líders d'arreu del món demanen una resposta comuna i urgent contra la COVID-19.
Estratègia comuna
La carta està signada per expresidents de 70 països, així com personalitats del món de l'economia i les relacions internacionals, i s'hi demana un lideratge global que actuï per frenar l'extensió de la pandèmia. Entre els signants hi ha els expresidents espanyols Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero o l'ex-primer ministre del Regne Unit Tony Blair.
