La patronal CEOE calcula que el PIB espanyol caurà entre un 5% i un 9% el 2020 pel COVID-19, segons un estudi publicat ahir que contempla diferents situacions. En l'escenari més optimista, amb la fi del confinament a primers de maig i una elevada efectivitat de les mesures preses, l'impacte en el PIB seria del 5%, l'atur pujaria al 16,5% i afectaria 3,8 milions de persones i el dèficit seria del 7,5%. En el més pessimista, el PIB podria caure un 9%, amb un atur del 18%, amb 4,2 milions de treballadors afectats, un dèficit de l'11% i un deute disparat fins al 115%.

La CEOE inclou aquestes estimacions en un informe especial sobre l'impacte de la crisi del COVID-19 en el qual reconeix que les «conseqüències són majors de les inicialment previstes». A més, assenyala diversos escenaris segons la durada del confinament, l'efectivitat de les mesures adoptades o el ritme de recuperació dels diferents sectors.

Així, en el millor escenari -en el qual s'estima el final del confinament per als primers dies de maig- el PIB caurà un 5% en el conjunt de l'any, es perdran 445.300 ocupats en termes d'Enquesta de Població Activa (EPA) i la taxa d'atur creixerà del 14,1% al 16,5%, amb un increment de l'atur a 560.400 persones, fins a situar-se en 3,8 milions.

En el més advers d'aquests escenaris, amb un confinament més prolongat i una menor efectivitat de les mesures adoptades, la caiguda del PIB podria situar-se al voltant del 9%. En aquest cas, l'ocupació cauria un 4% de mitjana anual, amb una destrucció de fins a 796.800 llocs de treball, i l'atur creixeria de 912.000 persones, fins a gairebé els 4,2 milions, amb una taxa propera al 18%, explica la patronal espanyola.

La CEOE també fa un càlcul de quin hauria estat el comportament de l'ocupació sense la possibilitat d'acollir-se als ERTOs en les actuals condicions: la taxa d'atur escalaria al 18,7% en el millor escenari i superaria el 20% en el pitjor. I apunta que en l'escenari de recuperació més intensa es podrien haver aconseguit, ja al mes de desembre, nivells d'activitat propers al tancament de 2019 i el PIB repuntaria un 5,2% el 2021.

Al costat d'això, es calcula un dèficit públic d'entre 80.000 i 120.000 milions d'euros, l'equivalent al 7,5% i 11% del PIB, en funció del comportament de l'activitat, i a un deute públic que ascendiria fins al 108 % o el 115% del PIB.

Davant d'aquests escenaris, la patronal demana més flexibilitat per a les empreses, «donant suport a la liquiditat i possibilitant la moratòria d'impostos, a semblança del que estan fent la resta dels països del nostre entorn». A més, reclamen que les empreses, complint els protocols per salvaguardar la salut als centres de treball, «puguin produir en el que considerin que la societat demana, sota el paraigua de mercat, ja que és el millor incentiu perquè es transformin i s'adaptin a les noves necessitats», així com protegir les exportacions.

Pel que fa a l'IRPF, la CEOE estima que la pèrdua de recaptació seria menor perquè els efectes es dividiran entre el 2020 i el 2021, però calcula que pot arribar a entre el 5% i el 10%, l'equivalent a uns 4.000-8.000 milions d'euros.

La recaptació en impost de societats, que també és difícil d'estimar pel calendari de liquidacions, pot reduir-se entre 1.000 i 2.000 milions d'euros, segons la CEOE. D'altra banda, hi haurà un impacte profund en les cotitzacions de la Seguretat Social, per l'augment de l'atur, les baixades d'autònoms i l'efecte dels ERTOs. Per tot plegat, la CEOE estima una pèrdua total de la recaptació d'entre el 8% i el 15%, amb una desviació del dèficit d'entre 80.000 i 120.000 milions d'euros, l'equivalent al 7,5%-11% del PIB.

Malgrat això, la patronal diu que el xoc serà un impacte únic, que no s'acumularà, i en el millor dels escenaris diu que el PIB podria recuperar un creixement del 5,2% l'any vinent i les finances públiques haurien d'anar recuperant la normalitat sense afectar el dèficit estructural.