Sent president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), l'avui ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, i els seus col·laboradors en aquest organisme van elaborar un informe sobre la sostenibilitat del sistema de pensions en el qual estan les línies mestres de les reformes que el mateix Escrivá pensava escometre des del Govern. A mitjà i llarg termini, aquesta aposta consisteix a frenar les jubilacions anticipades, per acostar l'edat efectiva del retir a l'edat legal, i a considerar tota la vida laboral per al còmput de la pensió. A curt termini, l'ara ministre va defensar en l'Airef i en diferents fòrums públics una reordenació de despeses i ingressos per tancar el dèficit comptable del sistema. La reforma suposa, per exemple, que la Seguretat Social deixi de suportar despeses com les bonificacions per incentivar l'ocupació. També, modificar l'estructura de les cotitzacions sense pujar-les. Empreses i treballadors paguen cotitzacions per a cobrir contingències comunes (jubilació, malaltia...) i per a la desocupació. El criteri de Escriva era fins ara que a Espanya el nivell de les cotitzacions per desocupació és alt comparat amb altres països, fins al punt que sol generar superàvit. El Ministre advocava per reduir la part de les cotitzacions dirigida a aquest capítol i elevar la que sufraga les pensions. L'escalada en la despesa en prestacions d'atur degut a la crisi resta ara viabilitat a aquest plantejament.
