El Banc d'Espanya va descartar ahir l'escenari més favorable que inicialment havia previst i va advertir que, malgrat la seva temporalitat, la crisi provocada pel coronavirus serà més llarga del que indicaven les primeres anàlisis. La crisi provocada per la COVID-19 té una naturalesa temporal, encara que serà «més duradora del que inicialment anticipàvem», va comentar el governador del regulador bancari espanyol, Pablo Hernández de Cos. Segons va destacar durant la seva compareixença a la Comissió d'Economia del Congrés dels Diputats, la profunditat de la crisi va més enllà dels escenaris menys perjudicials traçats al mes d'abril.

Llavors, el Banc d'Espanya augurava tres situacions econòmiques en relació amb la caiguda del Producte Interior Brut (PIB) a conseqüència de la pandèmia: disminució del 6,8% en la previsió més favorable (ara ja descartada); davallada del 9,5% com a escenari mitjà i del 12,4%, en el pitjor dels casos. Després dels esdeveniments que s'han produït fins ara i la certificació que la crisi ja dura més del que indicava la primera opció, el Banc d'Espanya ja ha eliminat el primer escenari d'entre les possibilitats i ja té els ulls posats en l'eventual caiguda de l'activitat del 9,5% o del 12,4% aquest 2020.

Tanmateix, es preveu un escenari de recuperació del 6,1% i del 8,8% en el 2021, i això sí que continua en la mateixa línia que les dades previstes a l'abril. «La recuperació el 2021 serà insuficient per tornar a l'escenari anterior a la crisi», va sostenir Hernández de Cos, que va situar un possible endeutament del 115% sobre el PIB.

El governador va reconèixer «l'elevada incertesa» sobre els efectes de la pandèmia. «Ara ja és clar que el primer escenari s'ha vist superat per la realitat», va puntualitzar. «Ens hem mogut cap als altres dos, i depenent de quin sigui l'evolució de la pandèmia no es poden descartar escenaris pitjors. Estem en un alt grau d'incertesa», va admetre.

En el primer trimestre el PIB s'ha reduït un 5,2%, el doble del primer trimestre del 2009, en plena crisi financera. L'afiliació a la Seguretat Social ha descendit en 950.000 persones entre març i abril, que també suposa haver duplicat la pèrdua del primer trimestre del 2009. Si es compten els ERTOs, cal afegir 3,4 milions de treballadors afectats i 1,3 milions d'autònoms ha sol·licitat la prestació per cessament d'activitat.