16 de juny de 2020
16.06.2020
Diari de Girona
ANÀLISI

De l'escenari macro a l'escenari micro

16.06.2020 | 18:32
De l'escenari macro a l'escenari micro

L'economia és una ciència social, i els economistes utilitzem les eines economètriques per a valorar impactes i resultats de polítiques monetàries i polítiques fiscals. En aquest sentit, el Banc d'Espanya, que és el Servei d'Estudis econòmics més rellevant del país, on treballen els tècnics de l'estat amb major prestigi econòmic i amb la millor formació, presenten un informe de projecció econòmica que utilitza un ventall de caiguda del PIB del 9,1% en l'escenari optimista, de l'11,6% de caiguda en EL de recuperació gradual i fins al -15,1% en l'escenari de risc. A més, cada escenari de caiguda del PIB reflecteix el seu impacte en les principals variables macroeconòmiques, com l'atur, que podria assolir el 23,6% el 2019, en l'escenari de risc, o el volum de deute públic que en el millor dels escenaris assolirà un 114,5% del PIB.

He tingut la percepció que aquest tipus d'exercicis de calcular diferents escenaris, amb una elevada incertesa, correspon més a una gestió empresarial, que no a una previsió d'escenaris econòmics, el que ens anticipa la dificultat que tenim per a fer previsions en un entorn de tanta incertesa, i d'un episodi de col·lapse sanitari i atura de l'activitat tan dràstica com la que hem vist des del març. Aquest tipus d'exercicis són habituals en la lògica empresarial, de pressupost anual o de nous llançaments de productes, en el que no sabem anticipar la resposta dels clients.

Un altre aspecte rellevant macroeconòmic, que cal que valorem, i que és especialment favorable, és la política monetària ultraexpansiva que ha llançat el BCE, desobeint l'amenaça del tribunal constitucional Alemany, alhora que el Fons Europeu de reconstrucció, una part important sense contraprestacions, permetrà anticipar un conjunt de polítiques fiscals també expansives per a rebatre el col·lapse econòmic. En aquest sentit, el govern espanyol ha aprovat l'ingrés mínim vital, que permet enfocar el problema de les desigualtats socials, que s'han acusat en la darrera dècada.

En suma, malgrat les devastadores projeccions econòmiques, sembla que el caràcter de les polítiques fiscals i monetàries estan ben enfocades amb la magnitud del problema, i permetran tenir cert marge de resposta a les dificultats.

Ara bé, aquest escenari econòmic agregat, com es trasllada a nivell micro, de les petites i mitjanes empreses, i com es canalitzen les ajudes econòmiques i monetàries per tal d'evitar el col·lapse. En aquest sentit, tornem a recordar que en un primer moment la liquiditat és la variable que ha de permetre sobreviure a les empreses en el curt termini, i que sota la seva responsabilitat i gestió, està la possibilitat d'adaptar el seu model de negoci i la seva estructura empresarial per a poder garantir la seva viabilitat de mitjà termini.

Els canvis que hem experimentat durant el període de confinament seran canvis estructurals tant en comportament de consumidors, que potenciaran molt més la compra online, alhora que les empreses hauran de combinar d'una manera molt més flexible el teletreball, també preveien que hi pugui haver una segona onada de confinament.

En suma, les empreses que tinguin liquiditat per a sobreviure durant aquests mesos, i a l'hora pugui adaptar la seva estructura organitzativa a la seva demanda, tant de tipus de consum com de volum de consum, seran les que se situaran amb millors capacitats per a poder superar amb èxit la crisi.

Entre els nostres clients, tenim exemples de canvi radical en la seva oferta de productes i serveis, adaptant els processos i els productes als canvis dels consumidors, a l'hora que han hagut de gestionar Ertos i préstecs ICO, per tal de garantir la liquiditat de la seva tresoreria. Lamentablement les expectatives econòmiques són extremadament negatives, i malgrat en les primeres setmanes de relaxació del confinament s'observen rebrots d'activitat econòmica, aquest serà també una intensitat molt inferior al col·lapse de l'aturada econòmica anterior.

El dubte que recau sobre les empreses, és si la caiguda del PIB és tan severa com s'anticipa, com afectarà la facturació i resultat del seu negoci, i per tant, quines decisions, no totes agradables, haurà de prendre per tal de flexibilitzar la seva estructura a les exigències del mercat. Novament la normativa va darrere de la realitat, i malgrat que hi ha molts detractors de la reforma laboral del PP de 2012, i l'acord de derogar-la per recuperar una legislació del segle passat, no crec que sigui la millor de les alternatives per adaptar la legislació a les necessitats del mercat, i seguim amb un mercat laboral dual, entre temporals i fixes, i un atur juvenil totalment intolerables.

Per tant, ens trobem novament en un moment de canvi estructural, on les empreses que puguin sobreviure en el curt termini, i adaptar la seva oferta a la nova realitat o nova normalitat, són les que tenen més capacitat de ressorgir amb èxit de l'actual crisi econòmica.


Fran J. González és Consultor estratègic a Centre Gestió i Secretari General de la UNED Girona

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook