27 de juny de 2020
27.06.2020
Diari de Girona

La falta de centres de decisió incrementa el risc de deslocalitzacions a Catalunya arran de la crisi del coronavirus

Les patronals fan una crida perquè les ajudes aprovades per l'administració reforcin el teixit empresarial

27.06.2020 | 20:01
Les flames dels pneumàtics cremats pels treballadors de Nissan, a prop de l'entrada de la planta, el 28 de maig del 2020

La crisi del coronavirus ha incrementat el risc de deslocalitzacions a Catalunya, segons els experts. La rigidesa burocràtica i la inseguretat jurídica juguen en contra del territori, tal com apunta l'Informe de Competitivitat Mundial de l'escola de negocis IMD. I la manca de centres de decisió pren cada cop més rellevància. "Quan van mal dades, les grans empreses tendeixen a concentrar-se al país on tenen la seu, i tenir poques seus ens penalitza", apunta el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat. L'exemple de Nissan ha fet saltar totes les alarmes i les patronals volen evitar que es repeteixin capítols similars. És per això que fan una crida a millorar la competitivitat a través de les ajudes aprovades per l'administració.

A hores d'ara, el risc de deslocalització a Catalunya i l'estat espanyol és elevat. Segons el mateix informe de l'IMD, Espanya ocupa la posició 58 de 63 en aquesta qüestió, just al costat de països com Veneçuela o Vietnam. Les patronals asseguren que el risc no és tan elevat com destaca l'informe, però tampoc el neguen. "Les possibilitats de deslocalització són cada cop més altes perquè cada vegada hi ha més operadors que intervenen el mercat", comenta el director d'economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo.

A banda de les traves burocràtiques, la inseguretat jurídica i la manca de centres de decisió, hi ha altres factors que afecten negativament a la reputació de Catalunya i l'estat espanyol a l'hora de retenir projectes empresarials. L'IMD també assenyala l'elevada taxa d'atur, l'escassa presència del 'big data' en el dia a dia de les empreses i la inestabilitat política dels últims anys.

Des de la Cambra de Comerç de Barcelona també afirmen que el fenomen de la deslocalització va 'in crescendo', tot i que apunten que es tracta d'un fenomen que afecta a totes les economies occidentals. "Potser en el nostre cas s'ha aguditzat, però no és exclusiu de l'economia catalana i espanyola", assenyala el responsable del servei d'estudis econòmics i internacionals de la institució, Joan Ramon Rovira. Sigui com sigui, els experts coincideixen en el fet que la deslocalització és una mala notícia, especialment en territoris com Catalunya. "En països on l'atur és molt elevat, que marxin empreses vol dir que es perden llocs de treball", puntualitza Amat.

Més enllà de les deslocalitzacions, les patronals afirmen que reben constantment peticions de les empreses perquè l'administració articuli un full de ruta clar sobre l'estratègia al voltant de la indústria. "El missatge que més ens arriba és la necessitat d'articular una política econòmica focalitzada en elements de competitivitat, tant en l'àmbit català com en l'àmbit estatal", afirma Guillermo, de Foment del Treball.


Espai per les oportunitats

Malgrat la situació actual, els experts també coincideixen a assenyalar que Catalunya disposa de grans actius per atraure talent i capgirar la situació. "El territori té una bona climatologia, un gran ventall cultural, una bona localització i una ofereix una bona relació entre el cost i la qualitat de la mà d'obra", diu Amat. "No és casualitat que el 'Financial Times' la consideri com la regió més interessant del sud d'Europa per la inversió estrangera", afegeix el catedràtic.

Des de Foment del Treball recorden que el 21% dels treballadors catalans depenen d'empreses que tenen filials estrangeres, una dada que "segueix posant de manifest que Catalunya és atractiva". Per Guillermo, però, el territori "no pot viure dels èxits del passat" i creu que l'administració ha d'apostar decididament per un teixit empresarial "més competitiu".

En aquest sentit, els diferents plans d'ajuda aprovats pel govern espanyol per reactivar l'economia es presenten com una gran oportunitat. "La injecció econòmica pel turisme –rebrà 4.262 MEUR- ha d'anar vinculada a la promoció d'un turisme de qualitat, que garanteixi millors llocs de treball i es basi en la sostenibilitat", diu Amat. El mateix passa amb l'automoció, que disposarà d'un pla de 3.750 MEUR. "A Catalunya tenim uns actius que haurien de permetre que el sector tingués un pes important en l'economia del futur", assegura Rovira.

Finalment, Amat considera que el territori ha de saber aprofitar l'auge del que s'anomena 'indústria de quilòmetre zero'. "Arran de la crisi del coronavirus, moltes empreses prefereixen conservar al voltant d'un 20% de la producció fora de països com la Xina, molt més competitius pel que fa als costos", indica. No perdre l'atractiu també és clau per evitar que aquestes companyies acabin marxant.


La necessitat d'un nou pacte per la indústria


El juliol de 2017, la Generalitat de Catalunya, patronals i sindicats van signar el Pacte Nacional per la Indústria (PNI), un acord que fixava les bases per millorar la productivitat, la innovació, la internacionalització i la qualitat de l'ocupació en el sector secundari. L'acord, que havia previst una inversió de 1.844 MEUR, venç aquest 2020. Davant el fet que el termini estigui a punt de vèncer, els diferents experts reclamen de forma unànime la necessitat de renovar el pacte. "Impulsar un nou acord liderat per la Generalitat és fonamental; tenim els recursos necessaris, ara només falta voluntat política i consens social", conclou Rovira.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook