La Comissió Europea va empitjorar ahir la seva previsió sobre el comportament de l'economia espanyola aquest any. Ara espera una contracció del PIB del 10,9%, enfront de la caiguda 9,4% que va estimar al maig, per després rebotar un 7,1% el 2021, tot just una dècima més que el càlcul anterior.

El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, va presentar les previsions d'estiu de l'executiu comunitari, que es limiten a reflectir noves dades sobre PIB i inflació, sense actualitzar altres indicadors.

Brussel·les preveu una caiguda de l'economia espanyola a final de 2020 del 10,9% després d'un cert repunt al segon semestre que «no compensarà totalment» l'impacte de les mesures del confinament dels primers mesos de l'any, que van provocar una «contracció sense precedents» de l'economia.

Tot seguit, l'activitat «hauria de continuar recuperant-se» a la primera meitat de 2021 per «moderar-se gradualment» en el segon semestre del pròxim any, en què el creixement rebotarà fins al 7,1% gràcies també a un efecte arrossegament «fort» dels últims mesos de 2020. Així i tot, el PIB a finals de 2021 serà encara quatre punts inferior al de 2019, remarca el text.

Superada la fase més exigent del confinament, la Comissió assenyala que la distància social i els canvis en el consum tindran un «impacte durador» en les activitats que requereixen d'«interacció personal», com l'hostaleria, els serveis personals o l'entreteniment.

El sector del turisme internacional estarà més afectat per la «reduïda» connectivitat aèria tot i l'obertura progressiva de les fronteres. En canvi, Brussel·les espera un ressorgiment més ràpid del sector industrial tot i que els talls en les cadenes globals de subministrament i la dèbil demanda impediran la normalització de les manufactures abans de fi d'any.

Respecte l'atur, l'informe diu que els ERTOs «han ajudat a limitar les pèrdues d'ocupació a gran escala per ara», però que «l'impacte desproporcionat» de la crisi sobre sectors intensius en mà d'obra «provocarà un augment significatiu de la taxa de desocupació». Avisa que és probable que pugi l'atur un cop es retirin els ERTOs».

Recuperació incerta

«Les previsions d'estiu mostren que el camí a la recuperació encara està asfaltat amb incertesa», va resumir el comissari italià ahir. «La pandèmia ha colpejat l'economia europea més de l'esperat prèviament i tot i el lleu rebot que està començant ara», va afegir.

Brussel·les preveu una contracció de l'economia de l'eurozona del 8,7% aquest any, un punt més del previst al maig, abans de rebotar un 6,1% el 2021. Per al conjunt de la UE, estima que la recessió arribarà al 8,3% i tindrà una recuperació del 5,8% un any després.

La crisi colpejarà especialment als països de sud de la UE. El PIB d'Itàlia serà el més perjudicat i es contraurà un 11,2% aquest any. Després de la caiguda del 10,9% a Espanya, França serà el tercer país més afectat, que caurà un 10,6%.

Aquests seran els únics països de l'euro amb una recessió de tres dígits, seguits de Portugal (-9,8%), Grècia i Eslovàquia (-9%), Bèlgica (-8,8%), Irlanda (-8,5%), Estònia i Xipre (-7,7%), Lituània i Àustria (-7,1%) i Letònia i Eslovàquia (-7%). Per sobre d'aquesta caiguda es situaran Països Baixos (-6,8%), Alemanya i Finlàndia (-6,2%), Luxemburg (-6,2%) i Malta (-6%).

Fora de la zona euro, només Croàcia patirà una caiguda del seu PIB superior al 10% (-10,8%), seguit de la República Txeca (-7,8%), Bulgària (-7,1%), Hongria (- 7%), Romania (-6%), Suècia (-5,3%), Dinamarca (-5,2%) i Polònia -4,6%).