Un dels anuncis més grans del Govern per mitigar la crisi social del coronavirus, l'ingrés mínim vital, no està arribant a totes les llars que més ho necessiten a Catalunya. Que d'altra banda, no han fet més que créixer durant els últims mesos. Treballadors de la Seguretat Social, els serveis socials i les mateixes entitats socials confirmen un col·lapse administratiu a causa de l'allau de peticions i a la falta de personal, i agreujat per la fractura digital. Segons publica avui El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial de Diari de Girona, malgrat l'anunci, es compleixen els pitjors pronòstics de les oenagés i algunes persones estan desistint de demanar aquesta ajuda a la qual tenen dret. «Bona proposta, pèssima gestió», resumeixen les entitats.
«Això és una bogeria, estem assistint davant d'un col·lapse monumental que, de fet, ja vam advertir», denuncia Sira Vilardell, vicepresidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, al referir-se a com s'està aplicant l'accés a aquesta renda social a Catalunya que gestiona l'Institut de la Seguretat Social. En un primer moment, amb les oficines tancades, el tràmit només es podia fer de forma telemàtica. «Prop de la meitat de les famílies en risc social o no tenen ordinador o no poden connectar-se a Internet. Per a molts va ser impossible fer la gestió», explica Vilardell. Així que un gran nombre de gent va optar per l'atenció telefònica. «Llavors els treballadors no donaven l'abast, les línies estaven constantment comunicant», explica.
El volum de persones que han sol·licitat l'ingrés mínim vital creix dia a dia. Segons dades de la Seguretat Social, més de 400.000 persones han presentat una sol·licitud en les primeres tres setmanes. 41.000 a la ciutat de Barcelona. «No donem l'abast, estem saturats», afirma el responsable de Seguretat Social del CSIF, José Manuel Moreno. Una xifra que esperen que es multipliqui durant els pròxims mesos, tant per peticions que tinguin dret a prestació, com per d'altres que no, però que hauran d'atendre igualment. Un total de 6,7 milions de persones ja han recorregut al simulador 'online' habilitat pel Ministeri d'Inclusió per saber si encaixen amb els criteris.
La falta de convenis amb les administracions locals, a compte d'anar-se tancant, no descarrega de feina els professionals de l'INSS. La seva plantilla està minvada després d'un cicle de retallades. El gener del 2020 comptava amb 10.376 efectius; el 17,6% menys que fa una dècada. A partir de la setmana passada, quan les oficines de la Seguretat Social van reobrir, les cues es van fer interminables. «Ara es pot demanar cita prèvia, però ja estan totes esgotades fins al setembre», explica la vicepresidenta de la Taula, que denuncia una falta de previsió i de mitjans per a una allau de sol·licituds que era més que previsible, quan centenars de persones fa mesos que busquen alguna cosa per menjar als bancs d'aliments després del confinament.
Un tràmit, el de demanar l'ingrés mínim vital, que està lluny de ser àgil i ràpid. «Es necessiten documents oficials, un informe detallat... nosaltres hem estat més d'una hora per tramitar una sol·licitud», es queixa Vilardell. «El problema rau en el fet que no hi ha mans per acceptar tantes sol·licituds, i el col·lapse és general», resumeix Toni Mora, responsable d'Acció Social de CCOO.
Els municipis reforcen les seves plantilles
La conseqüència és que centenars de famílies s'estan presentant als Serveis Socials dels municipis perquè els ajudin a fer el tràmit. «En molts municipis de l'àrea metropolitana s'han triplicat els usuaris, són persones que han perdut la feina, no han cobrat l'erto o vivien en l'economia submergida i s'han quedat sense res», explica Mercè Civit, referent de Serveis Socials del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Així que a més de tramitar ajuts per a aliments, per pagar el lloguer o tramitar la dependència, els desbordats serveis socials veuen com, a més, han d'ajudar a tramitar l'ingrés mínim vital. «No podem encarregar-nos ara d'això», lamenta Civit.
Conscients d'aquest «desbordament general», especialment a l'Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona va aprovar aquest dijous destinar 2,1 milions d'euros perquè els ajuntaments contractin més professionals en els Serveis Socials. És la primera vegada en deu anys que no augmenta aquesta plantilla. «Cada ajuntament podrà dedicar aquests professionals a les tasques que consideri més importants, i si ho consideren necessari, ajudar a tramitar l'ingrés mínim vital: el que no pot passar és que el col·lapse faci que la gent no pugui accedir a aquesta ajuda», avança EL PERIÓDICO la diputada d'Assumptes Socials, Lluisa Moret.
Mentrestant, són les entitats socials les que estan ajudant a tramitar l'IMV a centenars de persones. Sense fons, i desbordats per l'emergència social, contracten voluntaris i posen hores de més perquè les famílies no renuncien a aquest dret. «Hi ha moltes persones que, després de les dificultats burocràtiques i el col·lapse llancen la tovallola, no ens ho podem permetre», insisteix Vilardell.
Però a més, des de la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) recorden que hi ha centenars de persones condemnades a l'exclusió més mísera, ja que no poden accedir a aquesta prestació. «Els migrants sense papers, els joves menors de 23 anys, o aquelles persones que no es poden empadronar per la restricció dels ajuntaments», detalla Teresa Crespo. «Quina alternativa els deixem, condemnats a la misèria?», es pregunta.
Preocupació a la Generalitat amb la renda garantida
L'ingrés mínim vital comença a desplegar-se sobre un sistema de rendes autonòmiques que ja existien. A Catalunya, 120.000 famílies cobraven la renda garantida de ciutadania i els detalls sobre la compatibilitat de les dues prestacions encara no estan definits. L'IMV prepondera sobre tota renda autonòmica i el Govern l'ha dissenyat de manera que hagin de ser els projectes de renda mínima ja existents els que s'adaptin a aquest. La Seguretat Social no tindrà en compte si una persona ja cobrava una renda autonòmica, per tant les persones en risc d'exclusió social podran sol·licitar la nova prestació. El problema es troba actualment en què passarà amb els diners que estan ingressant de la renda garantida de ciutadania.
El Ministeri d'Inclusió i la Generalitat encara no han firmat un conveni que especifiqui la compatibilitat de les dues rendes. El que es pot traduir en el fet que hi hagi gent que, si aquesta situació es dilata en el temps, acabi cobrant les dues prestacions i hagi de tornar en un futur part de la renda catalana, al superar el nivell d'ingressos exigit. La firma d'aquest conveni no té data fixada i la Generalitat reclama a l'Estat urgència, segons fonts consultades de Treball, conscients que seran ells els que hauran d'exigir en un futur l'excedent a les famílies ateses, amb les tensions que això pot generar.
Per a això reclamen accelerar un sistema de compartició de dades que permeti a la Seguretat Social comunicar ràpidament a la Generalitat quins nous perceptors han passat a cobrar l'IMV. I així Treball pugui creuar dades, veure si són també perceptors de la renda garantida de ciutadania i posar-se en contacte amb ells per reajustar aquesta prestació i evitar que aquestes persones acumulin cobraments indeguts durant mesos.
