Un 80% dels nous compradors d'habitatges consideren «imprescindible», arran del confinament, que l'immoble tingui terrassa o balcó, segons els agents de la propietat immobiliària (API). A més, han notat un augment del 25% de la demanda de cases unifamiliars o amb zones amb jardí, apunten en una nota de premsa publicada aquesta setmana.

La secretaria del Consell General de Col·legis Oficials d'Agents de la Propietat Immobiliària a Espanya, Lola Alcover, diu que els pisos amb terrasses tancades com galeries, «en altres èpoques tan de moda», ara es consideren menys atractius. A més, els compradors també busquen que el nou habitatge tingui «una zona extra» per ubicar «àrees de feina» o «un petit gimnàs». La Covid-19 no només ha tingut seqüeles en el trànsit de les operacions fetes o l'índex de preu del mercat. Una de les conseqüències més destacades que s'estan detectant de manera inqüestionable, i que tots els sondejos ratifiquen, és que s'ha produït un important increment en l'interès dels clients cap a habitatges que ofereixin espais habitables a l'aire lliure i superfícies d'oci ajardinades», afirma Alcover.

Un altre dels aspectes que els API han notat que busquen els nous compradors és que l'edifici tingui un bon rendiment d'eficiència energètica i bon aïllament acústic, elements que ja eren importants abans de la pandèmia però que ara s'han «reafirmat de forma indiscutible».

Temps de coronavirus

De forma paral·lela, més d'1,8 milions de llars de lloguer de mercat, un 58% de l'total, podria destinar més del 30% de la seva renda en atendre les despeses de l'lloguer a finals d'aquest any, segons un estudi presentat aquest dimarts pel catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver.

Ho va dir durant la XXI Jornada Anual d'el Club Immobiliari ESADE Alumni, en què van participar el conseller delegat de Anticipa i Aliseda, Eduard Mendiluce, i el secretari general de l'Agenda Urbana i Habitatge del Ministeri de Foment, David Lucas.

També van participar el president de APCE, Juan Antonio Gómez Pintado; el president de Rothschild Espanya i vicepresident de la CEOE, Íñigo Fernández de Mesa, el professor titular d'Urban Economics & Real Estate MIT Albert Saiz i el president de Asval i exalcalde socialista de Barcelona, Joan Clos. Per complir aquesta previsió, el preu del lloguer hauria de mantenir-se a nivells de 2019 i la renda de la de 2013-2014, que seria equivalent a la pèrdua de PIB que està experimentant Espanya en aquests moments.

Abans del coronavirus, prop de 1,2 milions de llars (un 39% del total) dedicaven més del 30% del seu ingrés a pagar el lloguer, mentre que el 2018 un 40% de la població residint en lloguer de mercat dedicava més de l' 40% de la seva renda a atendre els costos de l'habitatge. Oliver va explicar que aquest 40% se situava per sobre del 25% de mesura de la Unió Europea (UE) i estava molt allunyat dels valors d'Holanda (22%), Alemanya (21%), França (12%) o Àustria (12%).

Ajudes a inquilins

En aquest sentit, Eduardo Mendiluce va demanar a l'Administració ajuts per a famílies amb dificultats per pagar el lloguer, perquè preveu que hi hagi unes 350.000 famílies noves que van a tenir unes taxes d'esforços per sobre de l'45% de pes del lloguer sobre el sou, i ha assenyalat que «resetejar» aquesta taxa d'esforç a un 30% suposaria uns 2.000 euros anuals.