16 de juliol de 2020
16.07.2020
Diari de Girona

Què es pot reclamar en relació amb les despeses d'hipoteca?

La sentència del Tribunal de la UE dona marge als clients a acudir al jutge per la comissió d'obertura i l'impost d'actes jurídics

16.07.2020 | 19:08
Què es pot reclamar en relació amb les despeses d'hipoteca?

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les clàusules de les hipoteques obre noves vies de litigi davant els tribunals espanyols, tot i que bancs i advocats i consumidors discrepen sobre l'impacte en el sector financer i als jutjats de la nova resolució del tribunal de Luxemburg. Segons informa el Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, la sentència es refereix, en principi, als crèdits per a habitatge constituïts abans de la llei hipotecària del 2019, que va ser elaborada precisament per aclarir el panorama de sentències contradictòries, incloses les del Tribunal Suprem, sobre qui ha de pagar les despeses de les hipoteques, entre les quals, l'impost d'actes jurídics documentats (AJD).

El Tribunal Suprem va declarar nul·la, per abusiva, el desembre del 2015, la clàusula de despeses de les hipoteques, però determinava que els efectes de nul·litat passaven per la restitució «moderada» de les quantitats, és a dir, distribuïdes al 50%. El TJUE, en la sentència coneguda aquest dijous, ha dictat que pot reclamar-se la totalitat de les despeses hipotecàries (notaria, gestoria, registre i taxació), una vegada declarada la nul·litat de la clàusula. D'aquesta manera, tanca la porta a la «moderació» establerta pel Suprem. A més, es podran reclamar també les despeses de cancel·lació si no han sigut explicades de manera transparent.

També es manifesta sobre la comissió d'obertura i impostos. En el cas de la comissió d'obertura, el TJUE assenyala que els jutges locals hauran de decidir cas per cas si es va explicar amb transparència al client aquesta comissió. «Moltes d'aquestes hipoteques són de fa 20 anys. Serà molt difícil que el banc pugui documentar davant el jutge si es va explicar la comissió amb transparència», destaca Jesús María Ruiz de Arriaga, del despatx Arriaga y Asociados. «La càrrega de la prova correspon al banc», afegeix, cosa que significa que l'entitat financera haurà de demostrar-ho davant el jutge. En aquest cas, els bancs assenyalen que el TJUE matisa que la comissió d'obertura no és part del preu, però, sí, del cost total, i que en la mesura que els bancs puguin provar davant el jutge que s'ofereixen uns serveis darrere d'aquesta comissió, es podrà cobrar. En tot cas, la decisió queda oberta al que decideixi el jutge.

La legislació local fixa l'impost

Pel que es refereix a l'impost, la justícia europea assenyala que les parts s'han de remetre a la legislació local per determinar a qui li correspon fer-se càrrec de l'impost. La llei espanyola anterior al 2019 assenyala que correspon pagar l'impost a qui se'n beneficia. Els bancs atribueixen aquest benefici al client i s'emparen en una sentència del Suprem que determina que és el client el principal beneficiat pel crèdit. Però la llei vigent, la del 2019, «diu que és el banc el que s'ha de fer càrrec de l'impost», comenta Arriaga. De nou queda en mans del jutge local o de la jurisprudència que dicti el Suprem a quina norma legal cal mirar.

Fonts financeres, consideren que l'impost correspon al client, ja que la legislació espanyola del moment –fins al 2018, que es va produir un canvi en la normativa fiscal, prèvia a la llei hipotecària– l'assenyala com a pagador de l'impost. «Això significa que l'AJD no l'hauran de pagar els bancs», assenyalen les fonts financeres consultades.

Les costes judicials

El tribunal de Luxemburg aclareix que és en el cas que els jutges nacionals donin parcialment la raó al client. És a dir, quan la seva reclamació serà una quantitat determinada, segons les despeses reclamades, i el jutge accepti decidir a favor seu per una quantitat menor, el banc s'haurà de fer càrrec de les costes de judici. Fins ara, el jutge havia de donar la raó per complet a l'hipotecat per carregar les costes a la part contrària. «Europa ha deixat clar que si el consumidor ha d'incórrer en despeses processals per reclamar, el jutge haurà de condemnar a costes el banc», ha comentat Patricia Suárez, d'Asufin.

Els bancs, a més, destaquen que la sentència delimita el període en què es pot reclamar. És a dir, estableix la retroactivitat en cinc anys des del moment en què el client té coneixement de la clàusula abusiva o des del moment en què s'acaba el contracte. Aquesta decisió és interpretada pels bancs com un límit significatiu a l'impacte econòmic que podria tenir la decisió per al sector. Però també obre un marge perquè un bon nombre dels afectats reclamin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook