Segur que tots coneixem algú que quan té una petita circumstància o impediment per resoldre, per tal icom ho explica, sembla que sigui el problema més gran del món. I després podem trobar persones que estiguin en l'altre extrem, que per a elles els problemes no existeixin, sinó que siguin successos que han de solucionar-se. Simplement, és una altra manera d'entendre la realitat.
I és que no és el mateix perdre una comanda que perdre un client. I tampoc és el mateix haver de retirar un producte del magatzem perquè està en mal estat que veure com caduquen milers d'existències. Però és que a més, un mateix succés pot ser altament important per a una persona però pot no significar tant per a una altra. I és que cada un de nosaltres tenim un sistema de valoració diferent que fa que les nostres vivències siguin o no importants per a nosaltres. I tots podem caure en fer una muntanya d'un gra de sorra. O mai has estat dies sencers donant voltes a un tema i pensant-hi, quan a la fi no passa ni un 1% del que havies imaginat?
Compte! Tenim dret a estar preocupats pel nostre futur, però hem de saber que amb una actitud positiva tenim més possibilitats de superar l'adversitat. Cal recordar que l'adaptació és el que ha marcat l'evolució de la nostra espècie. Mirar el present amb perspectiva, ens dona un punt de vista que no hem de rebutjar. La primera paraula del títol d'aquest article és la clau. Relativitzar no vol dir deixar de donar-li importància o voler ignorar la realitat. Etimològicament, relativitzar significa «posar en relació amb una altra cosa», i això és l'important, agafar distància, ampliar la visió, analitzar la dificultat real, veure els recursos disponibles i buscar la millor solució a aplicar. Existeixen diferents tècniques basades en preguntes que pots utilitzar per poder relativitzar:
1. Hi ha algú amb el teu mateix problema? Consola't sabent que no ets el primer, ni segurament seràs l'últim, que pateix el problema que ara tu tens.
2. Algú més veu aquest problema amb la importància que tu li dones? Comenta la teva situació a un company o companya de feina. Moltes vegades, que ens donin una altra perspectiva ens ajuda a veure la situació d'una altra manera.
3. I si aquest problema que tens ara mateix, el tingués el teu pitjor enemic? Ara sembla que tot canvia, oi? Doncs amb aquests dos punts de vista, el teu i el del teu enemic, intenta arribar a un terme mig per avaluar realment la importància de la teva situació. És una gran tècnica per relativitzar.
4. I per contra, què diries a un amic que tingui el mateix problema? De vegades sembla que l'univers gira al voltant de nosaltres i que els problemes venen una i altra vegada. En canvi, si aquests mateixos problemes li passen a un amic, tot se soluciona amb una simple recomanació, que et podries auto aplicar.
5. Què és el pitjor que podria passar? Quan tens un problema, efectivament, ja el tens i no hi ha marxa enrere. A partir d'aquí, fins on arriba? Quants diners o temps suposa corregir-ho? Quantes persones o empreses es veuran afectades? Què va passar en l'últim cas similar? Una vegada respostes aquestes preguntes des de la tranquil·litat, segur que no és tan greu.
Per acabar amb un somriure, reflexionarem sobre els efectes d'una pedra:
1. El distret va ensopegar-hi.
2. El violent la va utilitzar com a projectil.
3. L'emprenedor va construir amb ella.
4. El pagès, cansat, la va utilitzar com a seient.
5. Per als nens va ser una joguina.
6. David va matar Goliat.
7. Miquel Àngel va extreure'n la més bella escultura.
En tots aquests casos la diferència no va estar en la pedra, sinó en l'home! Per això, no hi ha pedra en el camí que no puguem aprofitar per ser millors.
