Manpower ha actualitzat les seves previsions sobre l'ocupació que podria destruir-se com a conseqüència de la pandèmia i no descarta que la recuperació de llocs de treball a nivells de 2019 s'allargui fins al 2026. En un estudi sobre l'impacte de la covid-19 en el mercat laboral, Manpower xifra en 1,4 milions de llocs de treball la pèrdua mínima que podria produir-se de mitjana el 2020. Aquest càlcul, explica, es basa en la mitjana de les previsions d'organismes internacionals sobre la taxa d'atur, que situen en el 19,5% aquest any i en el 19% per al 2021.

Manpower assenyala que, amb aquesta destrucció d'ocupació, i fins i tot amb la creació d'uns 500.000 llocs de treball a l'any, no es recuperaria el nivell d'ocupació prepandèmia fins al 2023. Si a això se li suma una destrucció d'ocupació equivalent al 25% dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que encara estan actius i dels autònoms protegits davant de l'atur, «la recuperació s'allargaria fins al 2024 amb 500.000 llocs de treball a l'any o fins al 2026 amb 400.000 nous llocs de treball a l'any», avisa.

Manpower recorda que, segons les dades de la Seguretat Social, els treballadors en ERTO es van reduir al juny fins als 1,6 milions d'afectats, davant els 2,8 milions de maig, tot i que les prestacions extraordinàries per cessament d'activitat dels autònoms es van incrementar en acabar el sisè mes de l'any fins als 1,5 milions.

L'estudi constata que la pèrdua d'afiliació ha estat sensiblement més intensa en col·lectius amb menors ingressos i més vulnerables. Així, amb dades de febrer a juny, els afiliats amb contracte temporal van baixar un 10,7%, molt per sobre dels de contracte indefinit (-0,9%).

A més, els afiliats més joves (de 16 a 34 anys) van reduir els seus efectius en aquest període un 7,6%, davant de la reculada de l'1,9% que van experimentar els de la franja de 35 i més anys. Manpower aprecia a més un major impacte de la crisi en les dones més joves, que retrocedeixen un 8,8% entre febrer i juny, per sobre del -6,5% del col·lectiu masculí de la mateixa edat.

D'altra banda, els contractes laborals signats entre març i juny, mesos en què Espanya va estar en estat d'alarma pel coronavirus, es van reduir a la meitat respecte als registrats en el mateix període de l'any passat, sobretot per la caiguda que van experimentar els temporals. Des que es va declarar l'estat d'alarma el 15 de març i fins al seu final el 21 de juny, el mercat laboral espanyol va registrar 3,9 milions de contractacions, un 48% menys que un any abans, i en la seva composició es va mantenir la tendència habitual que només una de cada deu és indefinida, segons les dades publicades pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE). Així, en aquests quatre mesos es van realitzar 395.520 contractes indefinits (44,5% menys que en el mateix període de 2019) i 2,54 milions d'temporals (el 62,8% menys).

Moderació al juny

La caiguda interanual de la contractació no va ser igual durant tot el confinament, sent superior la registrada a l'abril (62%) i maig (60%), mentre que al juny ja va mostrar signes de moderació (42%). I és que, només al mes de juny es van signar un total de 1,16 milions de contractes, 850.000 menys que un any abans, dels quals un milió van ser temporals (43% menys) i la resta, indefinits (34% menys). D'aquesta manera, la contractació torna a acostar-se a la tradicional tendència d'un indefinit per cada nou de caràcter eventual.