La història del polígon del Far-Vilamalla es remunta a finals de la dècada dels 80 del segle XX. La Generalitat buscava un indret on emplaçar-hi un gran centre logístic transfronterer, una gran porta d'entrada per a les mercaderies del sud-oest d'Europa. Va escollir uns terrenys a l'est de Figueres, entre els municipis del Far d'Empordà i Vilamalla, en un gran erm on hi creixen els cards i les oliveres. El 1989 es va construir l'estació de mercaderies de Vilamalla, que estava inserida en la línia Barcelona-Portbou amb una terminal que inicialment anava destinada al transport de cotxes però que va acabar emmagatzemant material pels trens d'alta velocitat. La via es va construir en ample ibèric.

Llavors la Generalitat, propietària del polígon, va creure que era el moment de tirar la canya amb l'objectiu de pescar un peix gros de la logística. I no un qualsevol sinó Inditex, un dels més esplèndids de l'ecosistema empresarial. La multinacional volia crear un gran centre de distribució a Espanya i estava decidida a invertir 15.000 milions de pessetes i donar feina a 500 empleats a l'Alt Empordà.

Però quan Govern català ja feia anar el rodet de la canya i anunciava als quatre vents els magatzems de Zara i Massimo Dutti a la província, la companyia gallega es va fer enrere. Els motius van ser «tècnics i logístics», sobretot la lentitud del projecte de construcció d'una terminal intermodal de ferrocarril, és a dir un pol ferroviari que permetés el transport per diferents mitjans (carretera, tren, vaixell) utilitzant només una única unitat de càrrega.

Vilamalla ja comptava amb una estació de mercaderies però aquesta era amb ample ibèric i no estava preparada ni molt menys per cobrir les exigències logístiques d'Inditex, que finalment va acabar marxant a Saragossa en un espai més atractiu i amb les infraestructures a punt.

Les crítiques van recaure sobre la Generalitat per no haver fet els deures i haver venut la pell de l'os abans de caçar-lo. Però també al Govern espanyol per no creure ni invertir en una de les infraestructures estrella del Corredor Mediterrani. Des de llavors, els cards i les oliveres han seguit creixent al Logis Empordà a pesar de que l'executiu català ha redactat, adaptat, refet i modulat els projectes per convertir, fase a fase, el polígon en una veritable porta transfronterera de mercaderies.

A dia d'avui, amb només 20 hectàrees ocupades i l'ample de via europeu encara per arribar, un altre peix gros volta pel polígon amb ànim de quedar-s'hi. En aquesta ocasió, sembla que el Govern ha après dels errors del passat i s'ha afanyat a desenvolupar infraestructura per crear el caldo de cultiu ideal per evitar que Amazon faci com Inditex.

La setmana passada Diari de Girona publicava que a principis d'any la Generalitat ja havia decidit impulsar aquestes obres que ara anuncia. Tot perquè el nou peix gros no s'acabi escapant.