De totes les previsions, es va confirmar la pitjor. Quan el cap de l'Executiu i tots els presidents autonòmics (tret de Quim Torra) es van reunir aquest divendres al matí al municipi de la Rioja de San Millán de la Cogolla, compartint espai físic per primera vegada des que va esclatar la pandèmia, hi havia una dada pèssima a sobre de la taula. Entre abril i juny, l'economia d'Espanya va caure un 18,5%, una caiguda inèdita que implica l'entrada del país en recessió al sumar dos trimestres consecutius amb caigudes del PIB. Es tractava d'una coincidència amarga, perquè el Govern havia plantejat la cita per donar una imatge de nova normalitat, que el pitjor ja ha passat, així que Pedro Sánchez ha reconegut la patacada econòmica transmetent un missatge d'esperança.
La caiguda, va dir el president en la seva primera intervenció, obeeix al confinament decretat per lluitar contra el virus, molt més dur que en altres països, però aquell moment «ja ha passat», ha dit. «Les conseqüències d'aquesta emergència sanitària, d'aquest confinament tan estricte que vam haver d'assumir tots per poder fer front al virus, doblegar la corba i mantenir-la a ratlla, com vam aconseguir, han sigut precisament les dades que avui hem conegut de caiguda inèdita del PIB del segon trimestre d'aquest any. És cert que aquell moment ja ha passat, és cert que després de la resistència va venir la reactivació econòmica i ara hem d'enfocar el que representa la recuperació econòmica», ha assenyalat Sánchez.
Al seu costat hi havia tots els presidents autonòmics. Amb l'única excepció de Torra, perquè Iñigo Urkullu, a l'últim moment, per sorpresa, va assistir a la cimera, després que el 'lehendakari' pactés amb Sánchez fixar el camí del dèficit d'Euskadi en el 2,6% i pujar el seu deute públic al 15,9% aquest any, un acord que torna a deixar patent els beneficis del diàleg davant la confrontació territorial. El president de la Generalitat, que havia justificat la seva absència per evitar el risc de contagis i a causa de l'assistència del Rei (que va inaugurar la cita), va quedar una mica més aïllat, sent l'únic mandatari que desatenia la trucada. «El meu deure és defensar els interessos dels catalans i ser al costat de Catalunya, no fer-me fotos sense contingut», s'ha justificat Torra.
Sense desigualtats territorials
«Aquest creixement, aquesta recuperació, que ha de ser inclusiva, no pot deixar ningú enrere -ha continuat Sánchez. I quan dic que no pot deixar a ningú enrere no només em refereixo a les persones, sinó també als territoris. Espanya patia abans de la pandèmia una desigualtat territorial. Hi havia territoris que no comptaven amb les mateixes oportunitats que en tenen d'altres i, en conseqüència, una de les tasques a les quals ens sentim convocats el conjunt d'institucions, és anivellar aquesta cohesió territorial tan necessària al nostre país».
Hi ha dos temes que centren la conferència de presidents. D'una banda, els fons europeus aprovats la setmana passada, la peça sobre la qual pivota la recuperació. Sánchez ha aprofitat la seva intervenció per detallar com es dissenyarà el repartiment dels 140.000 milions d'euros que corresponen a Espanya, una tasca que es preveu difícil ja que les autonomies tenen criteris molt diferents encara que estiguin governades pel mateix partit. El president planteja aquí una «cogovernança» amb les comunitats que estarà representada en una conferència sectorial amb elles, liderada per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Però el lideratge correspondrà a Sánchez, amb una comissió interministerial que presidirà ell mateix. El seguiment també el portarà a terme el seu Gabinet. Alhora, hi haurà col·laboració pública i privada a través d'un grup d'alt nivell.
L'altra matèria que abordaran el cap de l'Executiu i els presidents autonòmics són els preocupants rebrots en diversos territoris. Diverses autonomies demanen al Govern que faci més esforços de coordinació i que puguin aplicar mesures més dràstiques sense haver de recórrer a l'estat d'alarma.
Sánchez ha enviat aquí també un missatge de tranquil·litat. «Comparteixo que hi ha molts ciutadans que senten angoixa pels rebrots que hi ha ara en diferents punts del país, perquè hem hagut de fer un esforç enorme de disciplina, de resistència, de moral de victòria per fer front al virus. I el que els vull dir és que avui Espanya, les seves institucions, els professionals sanitaris, les comunitats autònomes, el Govern d'Espanya, estem molt millor preparats del que estàvem al març. Llavors no coneixíem el virus, no teníem epis, no teníem medicaments, no teníem el coneixement que ara en tenim i també els instruments que es requereixen per poder mantenir-lo a ratlla».
