Tenim encara recent en la memòria la crisi de les subprime, també coneguda com crisi de les hipoteques escombraries als Estats Units, els efectes van arrossegar l'economia global i va desencadenar la crisi financera de 2008. Sense perdre de vista el concepte d'agrupació o titulització de deute, definiré de la manera més senzilla possible els CDO: obligacions de deute garantit. El terme CDO ve de Collateralized Debt Obligations, encara que en castellà s'utilitza el terme obligaciones de deuda garantizada. I d'acord amb la seva denominació es poden definir com títols on el col·lateral (garantia) és deute. Aquest deute pot ser de diversos tipus:
Bons: CBO ( Collateralized Bond Obligations).
Préstecs bancaris: CLO ( Collateralized Loan Obligations).
Hipoteques: CMO i MBS ( Collateralized Mortgage Obligations i Mortgage-Backed Securities)
Seniority o qualitat creditícia:
Els CDO són derivats de crèdit que serveixen als bancs per obtenir liquiditat, transformant els seus actius a llarg termini (deute). Aquesta transformació es realitza mitjançant titulització de deute fora del balanç de banc. Per això s'utilitza una societat especial o SPE ( Special-Purpose Entity) constituïda amb l'objectiu de comprar i gestionar aquests actius de banc (deute) per després vendre'ls a inversors en el mercat.
Com he esmentat, aquests actius col·laterals poden ser qualsevol tipus de deute i habitualment són bons, hipoteques o préstecs. En el cas que la societat especial no pugui pagar als inversors l'interès pactat, els CDO queden recolzats per la seva col·lateral -aquests actius de deute. Per tant, en funció de quin tipus de deute continguin, els CDO tindran millor o pitjor qualitat creditícia.
A grans trets, queda clar que els CDO empaqueten deute que els bancs poden vendre per obtenir liquiditat mitjançant una SPE. I en funció de la qualitat creditícia ( seniority) del deute que contenen, els CDO es classifiquen en diversos trams o tranches (de major a menor qualitat): sènior, mezzanine i subordinada.
