Una enquesta del Banc d'Espanya revela que el 80% de les empreses ha incrementat el teletreball per tal d'aconseguir que l'activitat es ressenti el menys possible durant aquesta crisi. Moltes empreses mantindran el teletreball fins passat l'estiu amb l'esperança que la crisi sanitària estigui més controlada. Les consultores asseguren que a llarg termini els treballadors seguiran a les oficines, però adverteixen que a curt i mitjà termini hauran de canviar la seva estructura per evitar els contagis. De la tendència dels últims anys d'oficines amb grans zones obertes i taules compartides es tornarà a espais de treball compartimentats amb mampares. Moltes companyies estan impulsant els torns rotatoris i progressius per evitar una concentració excessiva de treballadors (a Madrid i Barcelona el 50% dels empleats d'oficines encara està teletreballant).

Malgrat aquesta situació, les immobiliàries avisen que els informes que apunten al declivi de les oficines són exagerats i insisteixen que els preus dels lloguers no baixaran. La gestora d'inversió immobiliària Savills Investment Management està convençuda que els temors que les oficines deixin de ser necessàries a causa de la pandèmia de la covid-19 són exagerats i els inversors voldran treure partit de qualsevol oportunitat amb els preus. Savills Investment sosté en l'informe «Què prevaldrà en el futur, el teletreball o el treball a les oficines?» que els centres de treball amb bones connexions de transport «compten amb una posició idònia per superar la tempesta i aconseguir rendibilitats positives, i aquells edificis que siguin accessibles i ofereixin aparcaments probablement sortiran guanyant».

Yolanda Lozano, directora general d'Olivares Consultores, coincideix amb Savills en què les rendes en aquest tipus d'edificis d'oficines ben situats «no patiran» perquè la demanda és alta i la disponibilitat baixa. «Tenim demanda d'abans del confinament i de després. El teletreball ha fet un salt definitiu, però conviurà amb les oficines», afegeix.

Extremar la seguretat

Jorge Caruana, director d'Agència i Gestió d'Immobles d'Olivares Consultores, afegeix que «les rendes es mantindran altes en els edificis del centre de les ciutats i en els més moderns». Caruana insisteix que les empreses hauran d'extremar les mesures de seguretat i els protocols de neteja per garantir la seguretat dels seus treballadors.

Miguel Arenas, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), adverteix que «sembla evident que la por a la covid-19 ens portarà a un model d'oficina tipus 'rusc d'abelles' en el qual cada treballador quedarà aïllat dels seus companys». Un model molt diferent de la idea de disseny de planta oberta amb espais absolutament diàfans que s'havia implantat en els últims anys per millorar el rendiment i la comunicació entre els treballadors. Segons un estudi dut a terme a Dinamarca a més de 2.400 empleats, a mesura que augmentava la quantitat de persones que treballaven en un mateix espai també creixia el nombre d'empleats als quals es donava de baixa mèdica. Per aquest motiu, els experts creuen que en els propers mesos tornarà a tenir-se en compte la «síndrome de l'edifici malalt» i tindran un pes rellevant els protocols de neteja i desinfecció a les oficines.

El teletreball no és la panacea

Els experts asseguren que el teletreball no és la panacea. Pere Vidal, professor col·laborador dels Estudis de Dret Laboral de la UOC, destaca que les empreses no poden imposar obligatòriament qui ha de fer teletreball. «Si el teletreball no forma part de la descripció inicial del lloc de treball, l'empleat pot acceptar o rebutjar l'oferta, ja que legalment no se li pot imposar ni tan sols amb un procediment de modificació substancial de les condicions laborals», indica Vidal.

La consultora CBRE considera que és perillós precipitar-se en la implantació del teletreball: «En un entorn fora del confinament, els riscos de fer un desplaçament massiu al teletreball per una visió a curt termini poden ser un problema major per a la companyia. No oblidem que per sobre de tot som éssers socials».