El nou decret de turisme , aprovat aquest dimarts pel Govern de la Generalitat a proposta de la Conselleria d'Empresa i Coeneixement, incorpora la figura de llar compartida que permetrà a qualsevol persona llogar el seu habitatge amb finalitats turístiques, tot i que estarà sotmesa a algunes limitacions: l'immoble haurà de ser l'habitatge principal de titular i aquest tan sols podrà compartir aquest pis amb un màxim de quatre persones amb estades iguals o inferiors a 31 dies.
A més, el titular haurà de residir i compartir l'habitatge amb els turista i haurà de comptar amb una cèdula d'habitabilitat com a únic requisit per poder llogar el seu habitatge, al marge d'estar inscrit en un registre de lloguer turístic que han d'elaborar els ajuntaments, que en última instància podran decidir si en aquesta població es pot dur a terme l'activitat d'habitatge compartit. Les corporacions locals hauran de donar els detalls a la Generalitat, que elaborarà el registre general a Catalunya.
«No és una pràctica nova», ha comentat el director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, «ja s'està realitzant: hi ha prop de 10.000 habitatges en aquestes condicions a Barcelona i 14.000 a Catalunya», ha agregat. «Cal regular perquè l'activitat tributi i els ens locals tinguin control de l'activitat», va puntualitzar Bono. Aquest apartat de la nova normativa no entrarà en funcionament fins d'aquí a un any, període en el qual els ajuntaments han d'assumir aquesta tipologia d'allotjament turístic. La normativa aprovada aplana el camí a les plataformes d'allotjament com Airbnb, ja que normalitza l'existència d'aquest tipus d'establiment que podrà utilitzar les plataformes per publicitar l'oferta i posar en contacte arrendatari i arrendador.
Habitatge singular
El nou decret crea la figura de l'allotjament singular. Es tracta d'aquells que no encaixen en cap de les modalitats vigents d'allotjament turístics, com les cabanes als arbres, la barraques de pedra seca entre vinyes o les coves. Podran tenir una capacitat màxima per a sis places i haurà de situar-se fora de vehicles, aeronaus o embarcacions, així com edificis convencionals.
Pel que fa als habitatges d'ús turístic convencional, el decret estableix que no podran ser ocupades amb més places que les establertes en la cèdula d'habitabilitat i la seva capacitat màxima no podrà excedir de 15 persones. En el cas dels establiments rurals, el límit s'estableix en 20 persones i podrà realitzar altres activitats a la mateixa finca. A més, en els allotjaments a l'aire lliure, s'estableix una nova regulació per les àrees d'acollida d'autocaravanes en trànsit amb un temps màxim d'estada de 48 hores. Els càmpings canviaran les categories per estrelles -com els hotels- i es classificaran de dues a cinc estrelles.
Una part del decret es dedica a la prevenció del frau i la comercialització il·legal. S'estableix la definició i la responsabilitat dels intermediaris d'allotjaments turístics d'acord amb el seu règim jurídic. Es concreta que els operadors estaran sotmesos a el règim jurídic del decret, tant els situats a Catalunya com els de fora que facin intermediació en apartaments situats a Catalunya. Així mateix, es reforça el principi que l'economia digital relacionada amb l'activitat turística té l'obligació de respectar la legalitat turística vigent. En aquest sentit, dona seguretat jurídica als ajuntaments per imposar tota mena de sancions prevista a la llei de turisme, encara que d'altra banda, exclou les garanties dels drets dels consumidors i usuaris.
