29 de agost de 2020
29.08.2020
Diari de Girona

Micromasclisme laboral

28.08.2020 | 23:45
Micromasclisme laboral

Del tema de l'article d'avui no en soc un expert, potser ni un entès, però m'esforço per aprendre i poder corregir, si els tinc, els mals hàbits que comentaré. Millorar la situació de la dona en l'àmbit laboral ha de ser un objectiu comú per als dos sexes. La dona ha ocupat històricament al món empresarial un paper secundari, sobretot es podia veure en els pocs llocs directius que ocupava. Aquesta situació ha evolucionat al llarg del temps, millorant fins arribar al moment actual. No obstant això, el masclisme no està erradicat, sinó que ha trobat noves formes més subtils d'expressar-se, i una és el micromasclisme.

Els micromasclismes són manifestacions subtils que sovint ens passen totalment inadvertides. És un masclisme subterrani que no fa saltar les nostres alarmes la major part de les vegades. Molts d'aquests comportaments no suposen intencionalitat, mala voluntat, ni planificació deliberada, però no per això s'han de permetre.

Veiem uns exemples per comprovar si ens resulten quotidians:

1. La dona invisible al taller mecànic o concessionari. També podria ser en una botiga d'esports, d'informàtica o un banc. Quan es tracta de llocs estereotipadament masculins, la dona es fa invisible i el personal es dirigeix sempre a l'home en les converses.

2. En tots els llocs anteriors, però sobretot en els restaurants, el compte és per a ell. En l'àmbit de la restauració també és habitual trobar que, davant del dubte de qui ha demanat la cervesa i qui el refresc, la beguda alcohòlica sigui per a ell.

3. És difícil encara veure un home i una dona que a la feina es portin bé i a fora siguin amics, sense que hi hagi res més. Hem de fer un treball important pel que fa a deixar de sexualitzar o romantitzar constantment la relació entre homes i dones.

4. L'home que està incòmode i se sent un perdedor perquè el sou de la seva parella és més alt que el seu.

5. El comentari «la Sara és una dona forta», en el fons dona per fet que ser fort és un tret més masculí. I es pot aplicar amb molts altres adjectius.

6. La clàssica empresa, per exemple de línies aèries, on els treballadors van uniformats i ells porten pantalons i elles faldilla, sense opció de triar.

7. En entrar en una empresa, confondre la cap amb la secretària. Suposant que el que mana ha de ser un home.

I exemples més genèrics de termes en anglès (que sempre semblen millors):

8. El mansplaining. És quan un home interromp una dona per explicar-li alguna cosa de manera condescendent, pel simple fet d'assumir que ell té un millor coneixement del tema que s'estigui tractant sense cap tipus de prova, desacreditant la seva interlocutora simplement pel seu gènere.

9. El moustaching. És l'acte d'omplir els llocs sènior de lideratge amb homes i només amb homes.

10. Les tasques womenial ( womenial tasks) són tasques administratives o servicials, realitzades per dones, com per exemple servir cafè o prendre notes en una reunió de treball.

Segur que pensant una mica et venen al cap molts més mals exemples. Només entre tots i totes podem acabar amb el masclisme, essent una mica conscients i advertint a qui se'ls «escapa» algun que altre micromasclisme. El primer pas és desnaturalitzar aquests comportaments, reconèixer que hi són, que estan malament i que no es poden fer impunement. Com a societat cal estar a l'altura. És molt difícil acabar amb els micromasclismes si les respostes que obté qui els combat són: «com et poses!» o «estàs exagerant!».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook