La Borsa espanyola ha recolzat amb fortes pujades la notícia, coneguda anit, de les negociacions per a una possible fusió entre CaixaBank i Bankia, que donaria lloc al primer banc espanyol per actius i seria l'operació de major envergadura en el sector en les últimes dues dècades.
A mitja sessió, les accions de Bankia es revaloraven gairebé un 28%, fins als 1,322 euros cadascuna, mentre que els títols de CaixaBank, el "comprador", pujaven entorn del 15% i aconseguien els 1,815 euros, seguides de la resta del sector financer, que també celebrava l'inici de la consolidació bancària.
Els inversors donen, d'aquesta forma, la seva aprovació a aquest projecte, encara no concretat, que ha suscitat, donada la seva importància, tot tipus de reaccions en el sector financer, sindical, polític, i en els consumidors.
Preocupació per plantilles i recuperació d'ajudes públiques
Des de l'àmbit sindical, CCOO -el majoritari en totes dues entitats i en el conjunt del sector- ha manifestat la seva preocupació per les plantilles de les entitats, que juntes superen els 44.000 empleats i, encara que reconeix que es tracta d'una operació amb "lògica empresarial", reclama un acord laboral.
Per a CCOO, la millor garantia per a la bona fi de les inversions que l'Estat va realitzar en Bankia (uns 24.000 milions) és "la seva permanència com a accionista en la nova entitat".
Igualment, Podemos està en contra de la sortida de l'Estat del capital de Bankia i també titlla de "preocupant" la fusió, en aprofundir en la concentració del sector bancari i impactar negativament en l'ocupació, i destaca que el teixit productiu espanyol requereix una banca pública en la qual l'entitat madrilenya pot ser l'embrió.
El secretari d'Economia i secretari d'Estat de Drets Socials de la formació habitada, Nacho Álvarez, ha recordat que l'Estat ha de protegir als contribuents que van rescatar amb els seus impostos l'entitat.
En aquest sentit, el Govern va dir anit, després de l'anunci de les negociacions, que buscarà "l'optimització de la seva capacitat de recuperació" de les ajudes i que el FROB analitzaria l'operació amb completa objectivitat des de la perspectiva de generació de valor.
Fonts del Ministeri d'Assumptes Econòmics van recordar que l'Executiu sempre ha insistit que la prioritat és protegir l'interès general dels espanyols, maximitzar el valor de la participació pública i reforçar l'estabilitat financera del país.
Per part seva, el PP veu positiva la fusió, però la seva vicepresidenta de Sectorial, Elvira Rodríguez, demana que es faci amb transparència i protegint a clients i treballadors.
Des dels consumidors, Asufin també veu amb preocupació aquesta operació pel que implica de concentració bancària i recorda que totes dues entitats reuneixen una alta litigiositat per la comercialització de les seves hipoteques i altres productes financers amb clàusules que han estat declarades nul·les en els tribunals.
Adicae, per part seva, reclama que la fusió, d'escometre's, ha de veure's acompanyada d'avanços en els drets dels consumidors i adverteix que vigilarà estretament que els serveis contractats pels 13,7 milions de clients de CaixaBank i els més de 8 milions de Bankia no es vegin modificats.
També vetllarà pels interessos dels 173.000 petits accionistes estalviadors de Bankia i els més de 570.000 de CaixaBank, perquè les seves posicions siguin tingudes en compte en el procés de fusió.
El Govern català segueix amb atenció l'operació
Des de Catalunya, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha avisat aquest divendres que estarà "atent" perquè, malgrat la possible fusió amb Bankia, CaixaBank mantingui la seva "vinculació amb les entitats financeres i el teixit productiu del país".
També ha posat èmfasi en el fet que la concentració del mercat bancari pot implicar problemes en qüestions com el finançament de les empreses i particulars, a l'haver menys competència entre entitats.
En això ha incidit el nou conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, que ha assenyalat que aquesta possible fusió reduiria encara més el nombre d'entitats que operen en el sistema financer espanyol, donant lloc a una situació d'"oligopoli", i que això podria anar en detriment de la competència i, per tant, dels usuaris.
Sinergies per afrontar la "nova normalitat"
Per part seva, els analistes financers coincideixen que la fusió pot generar fortes sinergies per la seva complementarietat, amb tancaments de sucursals i ajustos de plantilla, que li permetran reforçar la seva posició davant la delicada situació generada per la COVID-19.
Segons calculen, l'Estat, amo ara de gairebé el 62% de Bankia a través del FROB, reduirà la seva exposició a l'entitat resultant al 14 o al 17%, la qual cosa facilitaria la venda de la seva participació.
Per actius, l'entitat fusionada controlaria el 23% del mercat, enfront del 15% de la quota del seu màxim competidor, el BBVA.
En préstecs, la seva quota seria del 26% enfront del 15% del Santander, i en dipòsits, del 24%, sis punts més que l'entitat presideixi per Ana Patrícia Botí (18%), segons dades del primer trimestre comparades per Citigroup, que xifra en 700 milions d'euros anuals les possibles sinergies.
Entre les dues, sumaran gairebé 7.000 sucursals, quan només fan falta 3.000 o 4.000 per a cobrir el territori nacional, i una plantilla conjunta de 51.000 persones, enfront dels 25.000 o 30.000 treballadors que serien realment necessaris, segons càlculs de ATL Capital.
Barclays considera, per part seva, que la unió comportarà una superposició de sucursals del 23% i que, suposant que s'ajusti plantilla en un 50% per establiment tancat, els costos de reestructuració podrien superar els 1.000 milions d'euros, "amb un potencial d'estalvi anual de gairebé 500 milions".
