La notícia del compromís per a una fusió entre CaixaBank i Bankia va arribar de forma atropellada a la mitjanit de dijous i divendres va despertar les borses amb un sonor aplaudiment a l'operació financera que, si prospera, donarà a llum aviat la primera entitat espanyola per volum d'actius, de crèdits, de dipòsits, d'oficines i empleats a Espanya. La menor de les dues entitats, Bankia, va ser acollida a la borsa amb una espectacular pujada de gairebé el 33%. CaixaBank també va anotar una pujada notable (12,37%), contradient la tradició que l'entitat que absorbeix sempre és penalitzada a la borsa. El festí borsari va arribar a totes les altres entitats mitjanes, amb pujades de dos dígits (Sabadell va pujar el 13,81%), com un preludi de que aviat podran tenir el mateix destí que Bankia. Les dues grans entitats també van anotar alces importants, encara que no tan voluminoses (BBVA, el 5,23% i Santander, el 3,4%).Els inversors van semblar entendre que, aviat vindran altres que permetran a les entitats guanyar eficiència i a ells guanyar més diners.

Per què s'ha produït ara aquesta fusió?

Des que el Banc Central Europeu (BCE) va iniciar el camí de baixos tipus d'interès a partir de l'any 2012, van començar les dificultats de les entitats financeres per guanyar diners amb el crèdit. Les entitats han anat perdent rendibilitat. Els inversors demanen rendibilitats d'entre el 10% i el 12%, però aquesta ja va baixar al 6% el 2019 i aquest any s'ha enfonsat per sota del 2%. Les mesures d'estímul adoptades pel BCE per fer front a la pandèmia han seguit empitjorant el negoci dels bancs i el missatge és que els tipus seguiran molt baixos per molt temps. Si no és per la via de majors ingressos, com poden buscar més rendibilitat les entitats? Doncs retallant despeses. I la via més eficaç per a això és una fusió, ja que això permet reduir costos operatius, personal i oficines per tal d'evitar duplicitats. I aquí ve la mala notícia per als treballadors.

Què passarà amb les oficines?

Poc després de conèixer-se la notícia sobre la possible fusió, els sindicats van expressar la seva inquietud pels 46.719 empleats. Un estudi de Barclays estima que del total de 6.279 oficines que sumen les dues entitats, hi ha 1.411 que podrien solapar-se. Això portaria al tancament d'una de cada quatre oficines que tenen les dues entitats, aproximadament.

A quines autonomies hi haurà solapaments?

Si es mira el mapa amb els punts d'oficines d'una i altra entitat, s'observa que les majors duplicitats d'oficines concorren a les Balears i a València, on ambdues entitats copen ja els dos primers llocs pel que fa a quota de mercat. A Catalunya, la presència de Bankia és relativament petita. A Madrid les dues tenen una presència important. La nova entitat es consolidarà com la més potent a comunitats amb gran potència econòmica (Catalunya, Madrid, València i Balears). Però hi haurà acomiadaments i tancament d'oficines. En aquest punt, fonts de CaixaBank destaquen que «aquesta casa sempre ha fet les coses amb molta cura» i els sindicats ja han començat a reclamar sortides voluntàries incentivades.

Quin paper han jugat Calviño i Fainé?

Tot fa pensar que serà «una operació bastant ordenada, ràpida i àgil», segons una de les parts implicades. La clau està en què en cadascuna de les dues entitats hi ha un accionista dominant. L'Estat, a través del FROB, vinculat a la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ostenta el 61,8% de Bankia. Per la seva banda, la Fundació Bancària La Caixa, que presideix Isidre Fainé, posseeix el 40% de CaixaBank, a través de Criteria. «Si tots dos accionistes tan rellevants ho veuen clar, l'efecte arrossegament de l'operació és molt important», afegeixen. Tant que es preveu que l'acord podria estar signat en un termini aproximat de 10 dies, encara que el procés per completar tots els tràmits administratius podria portar fins a finals del primer trimestre que ve. Si es signa un acord en només 10 dies o si es triga una mica més, dependrà de les difícils negociacions sobre el preu.

Quin és el preu que pagarà Caixabank?

L'operació s'ha plantejat com una fusió per absorció, en la qual l'entitat més gran, CaixaBank, absorbirà la menor, Bankia, mitjançant un canvi d'accions. En principi, no hi haurà pagament metàl·lic als accionistes. La clau està en el que es diu «equació de bescanvi», que és quantes accions de Bankia equivaldran a una de La Caixa. Aquí resideix la clau de la qüestió. Ahir l'acció de Bankia va pujar el 33%. Si CaixaBank consolidés aquest valor, seria com atorgar una prima similar als accionistes de Bankia en l'operació de bescanvi. Això és el que semblaven descomptar ahir els mercats financers. però això pot ser interpretat per CaixaBank com un preu massa car. Aquí hi haurà l'estira i arronsa entre els negociadors de Calviño i els de Fainé, com principals accionistes.

La seu estarà a València o a Barcelona?

Tot apunta que es podria mantenir la seu on ara la tenen cadascuna d'elles, que és a València. La Generalitat de la Comunitat Valenciana defensa que seria «una fita molt positiva» per a la comunitat. El seu president, Ximo Puig ha mantingut contactes en els últims dies amb les dues entitats davant la possibilitat d'aquesta fusió, informa Nacho Herrero. El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, per la seva banda, va destacar que seria «bo» que la seu de CaixaBank retornés a Catalunya.

Qui serà el president?

Segons fonts de la negociació, està acordat que l'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, assumeixi la presidència de la nova entitat fusionada. No sol ser el normal que l'entitat més petita, en una fusió, mantingui el seu president. En aquesta concessió ha pogut pesar l'excel·lent relació entre Fainé i Goirigolzarri. L'actual conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, conservaria aquesta funció, mentre que l'actual president de l'entitat, Jordi Gual, quedaria apartat. No es coneix encara quina serà la marca definitiva de la nova entitat, però probablement s'imposarà la de Caixabank, segons fonts coneixedores de les converses

Es recuperaran els diners del rescat?

L'Estat va rescatar Bankia el 2012 amb una injecció de 24.069 milions d'euros de diners públics. Fins al moment només s'han recuperat uns 3.000 milions, en concepte de dividends i de vendes parcials d'accions. Actualment, el FROB encara posseeix el 61,8% del capital de Bankia, però el seu valor a l'inici de la setmana tot just era de 2.000 milions d'euros, molt lluny de la injecció inicial de diners públics. Amb el repunt de la borsa d'ahir, la valoració va pujar a 3.000 milions. En la nova entitat fusionada, l'actual participació pública del 61,8% a Bankia quedarà diluïda fins a l'entorn de l'15% (ja que la nova entitat és molt més gran). Ja no serà una entitat nacionalitzada, ja que l'Estat haurà perdut la seva majoria de control. Calviño sempre ha reafirmat el compromís de vendre a borsa la participació pública. De moment, la data límit per complir-ho és desembre de al 2021, tot i que sempre podria tornar a retardar-se, com ja s'ha fet en dues ocasions prèvies. L'expectativa de formar part d'una entitat més rendible, amb un major atractiu en borsa, obre la porta a una millor venda del paquet accionarial que en solitari. D'aquí que s'hagi optat per la fusió i no per la venda de la participació estatal. En tot cas, costa molt pensar que els 2.000 milions d'ara es puguin multiplicar per 12 vegades per poder recuperar la xifra el rescat.

Per què amb CaixaBank i no amb Sabadell?

Durant anys s'ha especulat amb diferents possibilitats de fusió a partir de Bankia. L'opció del Sabadell semblava guanyar força a finals de l'any passat. Finalment ha estat CaixBank qui ha materialitzat una operació que ja va intentar el mateix Fainé amb l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato. No es dóna per tancat el procés de consolidació en el sector espanyol, sinó tot el contrari. S'esperen més fusions i entitats mitjanes com Sabadell o Bankinter estan en el focus de les travesses.

Què opina d'això el BCE?

El Banc Central Europeu (BCE) està animant les entitats a emprendre fusions des de fa temps. Aquesta mateixa setmana, el seu vicepresident i exministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, va llançar un missatge de constrenyiment a les entitats de la zona euro durant la seva intervenció en un seminari de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Vist ara, cal pensar que ja llavors, De Guindos estava a la diana de l'operació anunciada l'endemà passat. En aquell mateix seminari també hi havia el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, que s'ha mostrat hermètic a les preguntes relatives a possibles plans de fusió en el mercat espanyol, encara que amb total certesa estava a la diana de l'anunci posterior. Com que se li va preguntar si el mercat financer espanyol estava en condicions de suportar una inversió sense incórrer en oligopoli, va dir que no existia tal risc.

Hi haurà un problema de competència?

Les dades mostren que, a nivell global, la nova entitat es farà amb una quota de mercat a l'entorn del 23% tant en el negoci del crèdit com en el dels dipòsits, segons estimacions d'Analistes Financers Internacionals (AFI). A nivell global, no sembla una quota excessiva. El que passa és que en determinats territoris, la quota pot arribar a superar el 40%. És aquí on les autoritats de competència poden obligar a reduir la presència de la nova entitat, si no ho ha fet abans ella mateixa, dins del seu pla de reducció de duplicitats i de despeses.

Pujaran els preus dels serveis?

L'associació en defensa dels consumidors Asufin opina que aquesta fusió suposa un important moviment de concentració bancària que és preocupant i que limita la competència i representen a més un risc per al consumidor. Asufin va destacar ahir que les dues entitats reuneixen una alta litigiositat per la comercialització de les seves hipoteques i altres productes financers amb clàusules que han estat declarades nul·les als tribunals. L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va mostrar la seva preocupació per l'efecte que poden tenir aquesta i altres fusions en el preu dels serveis financers, l'OCU demana al Govern que abans d'autoritzar-les imposi mesures que garanteixin un adequat nivell de competència.