L'anunciada fusió entre CaixaBank i Bankia, pendent encara que els consells d'administració d'ambdós decideixin tirar-la endavant, donaria lloc a un gegant amb prop de 6.500 oficines repartides per tot Espanya, per sobre de les més de 6.300 que sumen els seus dos principals competidors, Santander i BBVA.

Encara que en un principi s'havia especulat amb la possibilitat que els consells es reunissin ja durant aquest cap de setmana, fonts coneixedores del procés asseguren a Efe que les reunions tindran lloc més aviat cap a mitjans de la setmana que ve.

Un cop realitzades les respectives auditories dels contraris, també s'han d'establir les condicions generals de l'operació, entre elles l'espinosa qüestió de l'equació de bescanvi (proporció en què les accions d'una entitat es canviaran per les de l'altra).

De tancar-se l'operació, les 4.201 oficines de CaixaBank -al tancament del desembre del 2019 segons dades de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA)- i les 2.267 de Bankia -dades facilitades per la mateixa entitat- sumen 6.468 sucursals.

BBVA compta, segons consta la seva web, amb 3.133 oficines, mentre que Santander en mantenia al final del 2019, segons els estats financers de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), 3.202, amb la qual cosa la suma de les dues (6.335) tampoc arriba als 6.468 de "CaixaBankia".

No seran aquestes les xifres resultants si efectivament la fusió arriba a materialitzar-se, ja que és previsible que es decideixi el tancament d'algunes d'elles. Diferents estimacions situen a l'entorn del miler les sucursals que desapareixerien.COMUNITATS AMB MÉS SUCURSALS

No obstant això, aquesta superioritat numèrica no és igual d'aclaparadora a totes les comunitats autònomes, a causa de la desigual implantació de cada entitat a les diferents regions. Això obeeix en gran mesura al fet que cada banc s'ha construït mitjançant la fusió, absorció o compra d'altres entitats.

A les tres regions on hi ha major nombre de sucursals (Andalusia, Catalunya i Madrid), l'entitat fruit de la fusió si batria la suma dels seus competidors.

A Andalusia, les 744 oficines de CaixaBank i les 318 de Bankia (un total de 1.062) superen les 384 de BBVA i les 482 del Santander, que sumen 866.

El mateix passa a Catalunya, on CaixaBank compta ara amb 1.054 sucursals, que per poc superen les 1.090 que sumen les 656 del BBVA i les 434 del Santander; a Madrid és Bankia la que s'alça amb la primera posició amb 629, cosa lògica si es té en compte que una de les caixes que va donar origen a l'entitat va ser Caja Madrid.

Juntament amb les 414 de CaixaBank sumen 1.044, per sobre de les 1.035 que gestionen Santander (568) i BBVA (467).

Les altres comunitats autònomes on la suma de CaixaBank i Bankia supera la de Santander i BBVA són Balears, Canàries, Castella-la Manxa, la Rioja, Múrcia, Navarra i la Comunitat Valenciana.BBVA AL PAÍS BASC

Per contra, en set regions la suma de Santander i BBVA és superior a la de CaixaBank i Bankia.

Es tracta d'Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia i el País Basc, on la forta implantació del BBVA, amb 186 oficines, més les 127 del Santander (313) gairebé dupliquen les 175 del futur banc (158 de CaixaBank i 17 de Bankia).

Pel que fa a les ciutats autònomes, a Ceuta les dues parelles gestionarien el mateix nombre de sucursals, 9, mentre que a Melilla la suma de Santander i BBVA (9) és el triple de les 3 de la futura entitat.REDUCCIÓ DEL NOMBRE D'EMPLEATS

Una cosa diferent és el que passa amb el nombre d'empleats, malgrat que CaixaBank és l'entitat que compta amb major nombre de treballadors (35.589); encara que s'afegeixin els 15.947 de Bankia, la xifra resultant (51.536) és inferior a la que surt de sumar els 27.354 de Santander i els 29.753 del BBVA.

Després d'anunciar-se el projecte de fusió, els sindicats es van afanyar a demanar als dos bancs que es comprometessin a garantir l'ocupació, però el mercat estudia una xifra de sortides que podria situar-se entre les 5.000 i les 8.000, mitjançant expedients de regulació d'ocupació i baixes incentivades.

No obstant això, no s'espera que l'eventual fusió entre Bankia i Caixabank tingui efectes sobre la plantilla aquest mateix any, marcat per l'epidèmia del coronavirus i els seus efectes sobre l'economia espanyola, segons han apuntat fonts coneixedores.

De fet, s'espera que una vegada que es concreti la fusió, els possibles ajustaments en la plantilla es demorin en el temps de manera que d'anunciar-se un possible Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) aquest podria tenir lloc al voltant de finals del pròxim any o principis del següent.

Com succeeix en una fusió d'aquestes característiques, l'operació requereix prèviament de la integració societària i dels sistemes informàtics pertinents, així com de l'anàlisi de la xarxa d'oficines i els possibles ajustos posteriors en els serveis centrals.