El setembre, especialment per als que tenim alguna vinculació amb el món de l'educació, però també per al món empresarial, és un mes de recuperació de rutines, planificació de projectes per a finalitzar l'exercici i per realitzar pressupostos o planificar el proper curs, empresarial o acadèmic.
Lamentablement, aquest 2020, el setembre afegeix una major dosi de crueltat, postvacacional, derivat de la incertesa generada per l'evolució de la crisi sanitària i el seu impacte en el conjunt de les nostres vides. En aquest sentit, l'evolució econòmica i empresarial no divergeix de la sensació que molts hem tingut en l'àmbit personal, en la que hem gaudit d'uns mesos de relativa calma tensa, i que ens estàvem preparant per a les inclemències que la pandèmia ens podria derivar a la tardor.
A nivell empresarial, l'evolució dels comptes de pèrdues i guanys han registrat una certa millora des del mes de juny, amb increment modestos de la facturació, tot i que en molt pocs casos hem observat millores de la facturació respecte a anys anteriors, i molt menys facturacions que hagin permès recuperar la facturació perduda durant els mesos més intensos de confinament. Les expectatives per a la darrera part de d'any són de mantenim d'una evolució més moderada de l'activitat, a l'espera de l'evolució sanitària i el risc de col·lapse, que podria generar un altre episodi generalitzat de confinament, que esperem que es confirmi com a poc probable.
Les eines que les administracions han ofert al sector privat, encara que puguin considerar-se d'imperfectes i insuficients, com les dificultats de cobrar els ERTOs, en termes generalitzats i conceptuals han permès contenir la destrucció de llocs de treball i de moment la destrucció de teixit empresarial, gràcies a l'accés finançament amb avals públics. En termes particulars, la pandèmia ha tingut efectes molt rellevants sobre sector com el turisme i la cultura, que tindran efectes estructurals i permanents en la destrucció de llocs de treball i teixit empresarials, que difícilment podrem recuperar a mitjà termini.
En termes d'agregats econòmics, lamentablement s'han consolidat els pitjors dels escenaris de contracció de l'activitat, assolint un rècord històric de caiguda de l'activitat durant el segon trimestre de l'any, d'un 18% en termes trimestrals, que juntament amb el 5% de caiguda del trimestre anterior, ha arrossegat el PIB a un deteriorament d'un 22% respecte al 2019.
Respecte a la ocupació, amb dades d'afiliació de l'agost, i utilitzant les estimacions de BBVA research, es considera que l'impacte del COVID19 ha provocat una caiguda de 825.000 aturats, més uns 812.000 treballadors en ERTOS (registre molt inferior als 2,5 milions del març i abril) i uns 1,6 milions d'autònoms en prestació de cessament temporal d'activitat. En suma, a principis de setembre, s'haurien destruït uns 3,2 de llocs de treball ("temporals").
En suma, l'evolució econòmica en el seu conjunt marca una evolució en línia del previst, i malgrat que s'anticipi una recuperació relativament intensa el tercer trimestre de l'any, amb un increment del PIB superior als dos dígits segons anticipa el BdE i el Ministeri d'Economia, serà difícil que en el conjunt de l'any, no es compleixin les previsions pessimistes, de caiguda de l'activitat superior al 10% en el conjunt de l'any i una destrucció de llocs de treball de l'entorn del 6% i un atur proper al 20%, segons les darreres previsions del Panel de Funcas del juliol.
En el seu conjunt, amb una percepció similar amb el que està passant amb la pandèmia, estem interioritzant un escenari econòmic advers, i que trigarà més del desitjable, fins al 2022 en la major part de previsions econòmiques, a recuperar el nivell d'activitat previ a la crisi, que no vol dir d'ocupació, que segurament trigaran més temps a assolir els registres de principis de 2020.
Com sempre fem els economistes he parlat en termes agregats, utilitzant l'evolució del conjunt de les empreses i el conjunt d'indicadors macroeconòmics, i aquests amaguen els efectes discriminatoris que tenen les crisis sobre els extractes socials i empresarials més desfavorits. En l'àmbit empresarial, les empreses que són més vulnerables són les de nova creació, i els departaments que pateixen més la restricció pressupostària són els departament d'I+D+i, que són els que juntament amb la necessitat de digitalització, requeririen un major impuls en aquest moment, per tal de poder garantit el nivell de competitivitat, i aquí la col·laboració pública-privada hauria de ser un aspecte clau.
Mentre que a nivell social, lamentablement són experts en conèixer que les crisis (econòmiques i també sanitàries) són les que accentuen les diferències socials, afectant de manera asimètrica als col·lectius més desprotegits, com famílies amb nivells d'ingressos més baixos, joves, jubilats, etc...i aquí és on la intervenció pública hauria de ser més incisiva i contenir els efectes adversos de la crisi econòmica i financera actual.
*Fran J. González és Consultor estratègic de Centre Gestió i Coordinador acadèmic de la UNED Girona
