De la teoria a la realitat

La fusió de CaixaBank amb Bankia era esperada per part dels analistes, i més quan a principis de setembre tant el Governador del BdE com el Vicepresident del BCE, advertien de la necessitat d'incrementar la mida de les entitats financeres del nostre país. El que ningú sabia concretar aleshores era quin seria el primer moviment, i sembla que aquest no serà l'únic; se segueix especulant amb altres fusions o absorcions entre les principals entitats espanyoles.

Aquest és un exemple, que serveix per consolidar les teories que s'extreuen de la recerca econòmica, com per exemple, que les empreses amb major mida són més eficients, atrauen més talent i tenen un major nivell de productivitat per treballador. La fusió situa CaixaBank com la principal entitat financera, en termes de gestió d'actius nacionals del país, el que la posiciona també amb un major poder de mercat i lideratge sectorial.

Les justificacions econòmiques per a la fusió també concorden bé amb les teories econòmiques que s'expliquen a les universitats i a les escoles de negoci, donat que el sector bancari ha tingut moltes dificultats per a generar benefici, derivat dels tipus d'interès de mercat negatius, juntament amb la necessitat de tenir una major solvència econòmica i financera, per les exigències del regulador. El que ha provocat una certa diversificació del negoci bancari, cap a altres branques de finançament, com la venda de petits electrodomèstics, cotxes o de manera més extensa, donant un ventall important de cobertura en el negoci de les assegurances.

I per últim, la fusió s'anticipa relativament a l'efecte de la crisi econòmica sobre el mercat financer, que en l'actualitat, gràcies tant a la disponibilitat de liquiditat per part del BCE, així com de les ajudes públiques vehiculades a través d'avals, ha permès contenir o diferir el repunt en la morositat.

Així, també des d'aquest punt de vista, i utilitzant criteris purament econòmics, la fusió és molt adient, conciliant amb la necessitat de tenir un major volum per ser més competitiu, i tenir major cobertura per a escenaris econòmics adversos.

D'altra banda, també s'han de tenir en comptes els efectes negatius de la fusió, que suposarà la destrucció de llocs de treball. El sector financer, ja des de l'anterior crisi, ha evolucionat cap a una reducció severa d'oficines i incrementant el nombre de treballadors per oficina. No obstant això, encara seguim llunys de les ràtios de nombre d'oficines i treballadors del sector financer d'altres països europeus, derivat encara de la trajectòria principal de banca minorista de les nostres entitats. Per tant, segurament de manera més o menys transparent, veurem reduccions de plantilles de les dues entitats, i eliminació d'oficines en poblacions on, fins avui competien les dues entitats, guanyant en eficiència, sacrificant en part, accessibilitat a oficines bancàries de part de la població.

També, és coherent reclamar una major supervisió per part de l'autoritat de la competència europea, sobre la concentració del sector, donat que el sector bancari espanyol podria derivar en un mercat oligopolístic, provocant un excessiu poder de mercat dels oferents i, per tant, perjudicant els consumidors, amb preu i qualitat del servei.

I per últim, un aspecte del qual no he vist massa comentaris, però que entenc que és prioritari per a garantir la competitivitat i viabilitat de CaixaBank és que, si bé es convertirà en la principal entitat del país, la seva implantació internacional és residual, el que la situa amb un desavantatge competitiu respecte a BBVA i Santander, els dos grans bancs espanyols a escala internacional.

Malgrat la crisi actual ha estat homogènia a tot el món, ja a l'anterior, es va observar com les caixes d'estalvi van haver de desaparèixer majoritàriament, per la seva exclusiva exposició al sector de la construcció i al mercat nacional, entre altres motius, com la gestió dubtosa de les seves cúpules. Per tant, aquest serà el repte que considero més rellevant per a la nova CaixaBank que serà líder nacional, però amb un pes irrellevant en el mercat internacional.

* Fran J. González és Consultor estratègic de Centre Gestió i Coordinador acadèmic de l'UNED Girona