26 de setembre de 2020
26.09.2020
Diari de Girona

L'autoritat a la feina

26.09.2020 | 00:12
L'autoritat a la feina

Tenim un passat proper en què el que deia un pare, un professor o un capellà, es feia sense discussió. Eren referents d'autoritat molt clars per a la societat. El mateix passava amb un cap o superior. A ningú li passava pel cap portar-li la contrària. A dia d'avui, la realitat és ben diferent, el món ha canviat. Abans es manava l'empleat, bàsicament perquè la persona obeïa i perquè no es valorava l'individu. Òbviament, en aquella situació, era més senzill tenir una posició de poder. Avui, en canvi, és impensable saber dirigir (que no manar) les persones. Quan es dirigeix, es pot optar per dues estratègies, la de l'autoritat o la de la persuasió. I un líder ha de ser capaç d'executar-les totes dues.

Un cap que prefereixi persuadir no és menys fort ni menys exigent, ja que són condicions naturals a la funció d'un líder efectiu. En la majoria de les ocasions el lideratge s'hauria de basar en la persuasió: convèncer els subordinats que cal actuar d'una manera. La persona rendeix més quan està convençuda del que fa. En la persuasió es produeix un intercanvi d'idees: el líder exposa o ven els seus objectius, intenta convèncer, però té en compte l'opinió dels seus col·laboradors. Això no vol dir que quan un equip o un treballador rebutgi les propostes del líder no compleixi les normes, provoqui problemes, etc. O no s'hagi de fer servir l'autoritat i fer-ho amb determinació. I quan això passa, el líder ha d'imposar la seva autoritat encara que sigui impopular.

L'exercici de l'autoritat no ha de pecar ni per excés ni per defecte, sinó que ha de trobar un punt intermig. Un punt mig que ha de conjugar el seu estil de comandament, el que vol la companyia i els empleats i el propi caràcter de la persona. S'aconsegueix un estil d'autoritat equilibrada treballant en equip i donant a cadascú l'espai que necessita, així com detectant quin és el potencial dels empleats i sabent com desenvolupar-lo.

El líder té dret a exigir, a donar ordres, etc., el que no té dret sota cap concepte és a abusar de les persones. Donar un cop de puny sobre la taula, acompanyat de paraules fortes, sempre que es discuteix un assumpte o deixar que un conflicte discorri com si res passés sense moure un dit, són dues postures gens beneficioses per a l'empresa i per a l'equip de persones, perquè estar en algun dels dos extrems no aporta res positiu.

Guanyar-se el respecte i el reconeixement dels seus col·laboradors és en si mateix un repte. L'autoritat personal es consolida a força de:

1. Liderar respectant les persones, sense fallar en la dificultat, sense trencar l'equip amb decisions erràtiques, sense amagar-se, essent un referent.

2. Mantenir el sentit de l'humor en l'adversitat i la humilitat per seguir aprenent.

3. Crear condicions per a la col·laboració. S'ha d'actuar amb senzillesa i essent conscient que l'èxit rau en la capacitat dels equips, i no en les individualitats.

4. Defensar l'amor per la feina ben feta.

5. Prendre decisions quan altres no ho han fet o no són capaços de fer-ho.

6. Conservar alts nivells d'energia i tenir una alta dosi de consistència personal.

El que veritablement arrossega i genera compromís és la integritat, justícia i coherència de la persona que exerceix l'autoritat. I finalment, una frase per a la reflexió: «Un líder és millor quan la gent amb prou feines sap que existeix, quan la seva feina està feta i el seu objectiu complert, ells diran: ho vam fer nosaltres». Lao Tzu, filòsof xinès.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit