Els responsables del major desastre financer de la història recent d'Espanya són innocents davant la llei. La Sala Penal de l'Audiència Nacional ha acordat absoldre Rodrigo Rato i els altres 33 acusats dels delictes d'estafa als inversors i falsedat comptable en el judici per la sortida a borsa de Bankia al 2011, celebrat entre novembre del 2018 i el passat octubre després de cinc anys d'investigació. L'exvicepresident del Govern i ex-director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), a la presó per les targetes opaques de l'entitat financera, es lliura així d'una altra condemna, tot i que la nova sentència serà previsiblement recorreguda davant del Tribunal Suprem.

La decisió, de 442 pàgines i feta pública ahir, suposa un cop per als responsables públics de l'època, així com per la Fiscalia i altres acusacions. Així, destaca que la decisió de sortir a borsa «va ser percebuda com la més adequada per les autoritats econòmiques» i el procés va ser «intensament supervisat amb èxit» i va comptar amb l'aprovació de tots els organismes implicats: el Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i l'Autoritat Bancària Europea (EBA). A més, sosté que el fullet de l'operació contenia una «àmplia i precisa» informació i que en el judici només es van exposar actituds genèriques dels acusats i no actes concrets constitutius de delicte.

Impuls polític

Els jutges destaquen que la fusió de set caixes (entre les quals Caja Madrid i la valenciana Bancaixa) que va donar lloc a Bankia el 2010, en època del Govern de Rodríguez Zapatero i amb Miguel Ángel Fernández Ordóñez (que va arribar a estar imputat) al capdavant del Banc d'Espanya, «va ser impulsada per les autoritats econòmiques i financeres, les quals van exercir una forta pressió perquè es portessin a terme processos d'integració en el sistema financer» per reforçar la seva solvència.

Així, tant la sortida a borsa que va tenir lloc l'any següent com fer-la amb una estructura de doble banc (BFA de matriu i Bankia d'entitat cotitzada), afegeixen, «van ser resolucions enterament contemplades pel Banc d'Espanya».

Més que suficient

La sentència també sosté que la informació financera inclosa en el fullet «era més que suficient perquè els inversors majoristes i minoristes es formessin un criteri raonat sobre el valor de la companyia que s'estava oferint, una informació que havia estat elaborada amb la supervisió i tenint en compte els requeriments del Banc d'Espanya, sent després ratificada per la CNMV en registrar el fullet».

Els magistrats recorden que la Fiscalia va considerar que aquesta informació «no pot qualificar-se materialment de falsa en la mesura que no vulnerava la normativa llavors vigent i van complir les exigències del regulador, que va arribar a autoritzar expressament algunes decisions comptables». Els jutges, així, han desautoritzat els sis informes en què els inspectors del Banc d'Espanya que van exercir com a pèrits del jutge instructor van acusar el banc de sortir a borsa amb uns comptes falsos.

Pel que fa a la informació no financera, la sentència destaca que «es descriuen fins a 36 riscos» de la inversió en el «primer punt del resum del seu contingut». I afegeix que la «descripció dels riscos exhaustiva i clara conté també un advertiment que qualsevol entendria», ja que l'entitat va alertar expressament que «podria donar-se el cas que futurs riscos, actualment desconeguts o no considerats com a rellevants», poguessin provocar un «una pèrdua parcial o total de la inversió realitzada» pels accionistes del banc.

Les reaccions

Unides Podem va contraposar la sentència que inhabilita el president de la Generalitat, Quim Torra, amb la decisió del Suprem sobre Bankia i va assenyalar que porta la ciutadania a tenir la sensació que la «justícia no és igual per a tothom». Igualment, Izquierda Unida va qualificar de lamentable la la decisió de l'Audiència Nacional, mentre que el PP va afirmar que les absolucions del cas «posen al seu lloc les acusacions».